Resposta a l´Albert Soler - Jaume Prat i Pons

Cada dia en som mes els saltencs que estem farts de la gent que fa servir el nom de Salt en va o pitjor encara, per el seus interessos, gracies Jaume per aixecar la veu per el nostre poble.                                                                                                                                                                                                                              Francesc                                                                                                                                                                                                        Resposta a l´Albert Soler
1/27/2011
Jaume Prat i Pons. salt. Benvolgut, després de llegir el seu poc assenyat article «Viure bé a Salt i a Washington» m´he sentit, com a saltenc de soca-rel, totalment menyspreat. Miri, senyor Soler, jo no sóc periodista com vostè però sí que em dedico a la investigació històrica i per tant li suggereixo que no escrigui sobre temes dels quals té un complet desconeixement. És molt fàcil fer divagacions de cara a la galeria còmodament assegut en una butaca i molt més difícil fer treball de camp i esbrinar el «perquè» de les coses. Jo vaig anar a la manifestació del dissabte i, com tots els que hi érem, sóc dels que volen viure al poble de Salt «en pau i bé», crec que no demanem gaire vist com està el món en l´actualitat. La part de viure en pau crec que ja li ha quedat clar, el que he vist que no ha entès és la part de «viure bé» i, per aquest motiu en el seu article barreja naps amb peres. Hi ha moltes maneres de «viure bé», cadascun té la seva, però el que està molt clar, vist l´èxit de la manifestació, és que, malgrat alguna excepció, els saltencs compartim aquest màxima. Miri, senyor Soler, de racisme n´hi ha a pertot, tant d´un «costat» com de «l´altre», és inevitable, però en la concentració de dissabte ningú va parlar d´expulsar a ningú com vostè diu al seu article, ans el contrari, tothom va parlar de convivència i d´intentar «viure bé i en pau», és a dir que tothom pugui fer la seva sense emprenyar ni ser emprenyat; això, deixant a part els temes materials, és «viure bé». Com a saltenc, m´importa un rave si el meu veí és de color blanc, negre, groc, marró... mentre ell em respecti com jo el respecto a ell; de gent bona i gent dolenta n´hi ha en totes les races i creences. Potser, quan persones com vostè entenguin aquesta premissa tan senzilla i no es dediquin a buscar tres peus al gat, al meu poble, Salt, i a tots els altres pobles i ciutats es podrà aconseguir una fita tan senzilla com «viure en pau i bé».