domingo, 31 de octubre de 2010

Iolanda Pineda - Un gran projecte per a Salt

És molt patètic per part de l'alcaldessa Iolanda Pineda, no ja la seva desastrosa política vers el barri centre, si no a més el fer-se la víctima i dir que compta amb tots nosaltres per millorar el centre.
Quan diu que compta amb tots, no sé a qui es refereix, perque lo que és amb nosaltres, a part de mentir-nos a les primeres reunions, intentar ignorar-nos, barrejar-nos amb diferents forces polítiques i sobretot no comptar amb nosaltres per res, encara té la osadia de dir que ho fa per a nosaltres.
I lo que ja sí que em fa saltar les llàgrimes, és quan es compara amb Kennedy, suposo que per la fama de màrtir, per que la veritat no és que com a president fos una joia, cosa que segurament la Iolanda deu ignorar.
Reprodueixo un fragment del seu gran escrit a la premsa, la resta és un atac a la oposició.


Al marge dels vots, en vista d'algunes circumstàncies caldria actuar per convicció, obviant els tacticismes i actuar amb responsabilitat. Sóc conscient que encapçalo l'Ajuntament en un moment difícil. Però també és un moment d'oportunitats. Entenc que molts saltencs i moltes saltenques no em coneixeu personalment i us estic adreçant aquestes paraules sobre un gran canvi i una important transformació. Però us ben asseguro que si continuem treballant junts i compartim tant els temors comprensibles com les il·lusions amb vista al demà, avui estem en disposició de somiar en un futur molt millor per a Salt. John Fitzerald Kennedy va dir que una persona ha d'actuar com cal al marge de les conseqüències personals, els obstacles, els perills i les pressions. Això és el que nosaltres estem fent.

Aquí deixo un enllaç per a qui ho volgui llegir complert.

Llegir mes

Francesc

TOT SALT - Gent de Salt "El senyor Juan"


Els presidents com el senyor. Juan, son els que encara mantenen viu el barri.
Sense cobrar res, i nomes per mantenir la seva escala en condicions,lluiten com autèntics herois.
Ojalà aquest equip de govern fos nomes un 10% d'efectiu com el senyor
. Juan, per que de cobrar en saben molt, però de gestionar be el poble, ja han demostrat que no.
Moltes gracies per ser com es senyor. Juan

Juan López Ocaña

En Juan López Ocaña va néixer a Córdova l’any 1945, casat amb l’Ángela i amb dos fills arriba a Salt l’any 1979 directament des de Alemanya. Una visita a la seva germana que vivia a Can Gibert del Pla l’enamora de Salt i de la seva hospitalitat i deixa Alemanya per instal•lar-s’hi. L’inici va ser molt dur i fins que no va trobar la feina que ell sabia fer -mecànic industrial- no es va poder comprar el seu pis al carrer Torras i Bages número 16. Ara, jubilat, dedica el seu temps lliure a fer de president de la seva comunitat, una comunitat que ha patit la nova onada d’immigració i ha transformat totalment la convivència i els costums del barri Centre de Salt

Com era Salt quan vas arribar?

Era un poble dormitori de Girona, el tracte amb els “xarnegos” era molt respectuós i Salt oferia tot el que es podia demanar, això sí, hi havia molts pagesos.

La immigració dels anys 60 és la mateixa que la d’ara?

No del tot, segurament hi ha moltes connotacions molt semblants. Jo vaig arribar més tard, tal com t’he dit, l’any 79, però la dels anys 60 va ser una fugida de la misèria d’Andalusia i dels seus terratinents. No oblidem que no marxàvem del nostre país i que la gent tenia molt clar que si volia prosperar a Catalunya s’havien de integrar i la mostra la tens en que molts dels nostres fills ara tenen alts càrrecs en empreses d’aquí. També hi havia molta oferta per marxar a l’estranger i qui va voler va marxar, però els que ens varem quedar no vam tenir les ajudes que es donen ara, només ens ajudaven els veïns amb el que podien.

Què en penses del comerç de Salt
Salt abans tenia molt de petit comerç de barri, fleques, petits súpers, botiguetes i hi havia una bona entesa, era un autèntic poble i tots estàvem molt units; poc a poc la gent s’ha anat jubilant i d’altres han hagut de tancar pel canvi que han sofert els seus barris. El comerç que ara tenim aquí al barri no és de qualitat. Hi ha la llegenda urbana, que no sé si és veritat, que les botigues dels immigrants, durant els primers anys estan exemptes d’impostos i la tolerància amb les normes d’obertura és molt alta. Cada vegada queden menys comerços autòctons.

Quan comença a canviar el barri?

La immigració primera arriba ara fa trenta anys, aquesta només era la que veiem al maresme amb la venta ambulant, i fa quinze anys comencen a arribar a Salt. Al principi tothom va ser molt hospitalari, però la gent de seguida se’n va adonar que no volien entrar en els nostres costums i normes de convivència i va començar la fugida dels veïns. No vull culpar a ningú però la gent va començar a vendre els seus pisos perquè no volia conviure amb els immigrants. L’autèntica fugida va començar amb l’arribada de les immobiliàries i els bancs que oferien unes facilitats de fins el 110% de financiació per la compra dels pisos. Es van fer moltes bestieses i així començà la sobreocupació.

I tu per què et quedes?

Aquí és casa meva i ja tinc el pis pagat, les comoditats que tinc aquí no les podré tenir enlloc. Sóc feliç de viure aquí i molts ex-veïns quan em veuen no entenen perquè segueixo aquí, però aquesta comunitat funciona.

Quin és el secret per què funcioni una comunitat aquí al barri Centre

Parlar i parlar i tenir molta persuasió, disciplina i personalitat. He tingut algun problema però la gent em respecta molt. Moltes vegades m’han dit que aquesta comunitat està tan ben arreglada perquè “algú important” hi viu, pensa que tenim una empresa que ens fa la neteja tres cops per setmana i de setze veïns nomes hi ha quatre morosos .

Quant de temps li dediques a la comunitat?

Pràcticament hi dedico tot el dia. Amb molt de respecte però no en deixo passar ni una. Cada dia després d’esmorzar el primer que faig és pujar a dalt de tot i vaig baixant pis per pis mirant que tot estigui bé. El que més temo és quan marxo de vacances, perquè quan torno està tot fet un desastre.

Que és un pis patera?

Quatre habitacions igual a quatre famílies que hi viuen més els amics que arriben amb dret a llit... i així comença el tràfic de matalassos.

I quins problemes porten a la comunitat

Massificacions de persones, despeses de comunitat com ascensor i les seves reparacions, llum, molta brutícia i molts impagats.

I com s’evita tot això?

A la meva comunitat quan algú lloga un pis i em diu que són dos, sé que són quatre, i que aquest quatre acaba essent vuit, però jo em presento a la gent que arriba i també a les immobiliàries com a president de la comunitat. M’he trobat alguna immobiliària que no vol col•laborar i l’únic que vol és fer la seva feina per cobrar la comissió. Als nous veïns els informo de totes les normes de la comunitat i m’ofereixo per ajudar-los amb tots els problemes que puguin tenir com ara TV, gas, calderes, aigua o llum i tot això ho miro de controlar des de el primer dia. Aquí no veurà cap pont d’aigua ni de llum. A més a més estic en contacte amb les companyies quan veig que hi ha hagut algun tall de llum.

Quin paper té Salt 70 en les comunitats?

Ajudar a les comunitats i als seus presidents, però si una comunitat no arriba a cobrir les despeses bàsiques amb les quotes és molt difícil que aquestes es pugin beneficiar de les seves subvencions de Salt 70, que són del 50%, per això és important cobrar les quotes i si el president i la seva junta no hi posen el coll és molt difícil que la comunitat tiri endavant. Nosaltres ara hem pogut pintar l’escala gràcies a Salt 70, la pintura l’ha pagat la comunitat i la mà d’obra ha vingut a través dels plans ocupacionals de la OPE.


I de l’ARU què en penses?

No crec que sigui necessari un esponjament, hi veig una campanya política d’aquest ajuntament. Amb aquesta crisi que tenim no crec que es pugui fer. El que sí que s’ha de fer és anar rehabilitant façanes i vivendes i anar comprant vivendes per oferir-les als més necessitats. Jo apostaria per més educació cívica, més vigilància i més ajuda als presidents ja que de vegades ens hi juguem la integritat física. Ja que em fas aquesta entrevista aprofito per demanar-li a l’alcaldessa una patrulla exclusiva que doni suport als presidents de comunitats i atengui les seves trucades a l’acte i sobretot més vigilància els divendres i els dissabtes, ens fa molta falta i que si us plau en ajudi, pero de veritat.

Li veus solució a Salt?

No, i sento molt dir això, però la immigració que tenim a Salt és de molt baixa qualitat. La seva lluita més dura ha estat arribar aquí. Són molt orgullosos i no es volen integrar i amb poc en tenen prou. Tenen ajudes i molts avantatges a canvi de res.

Entrar al Torras i Bages número 16 és com trobar un petit oasi en el desert i tot això ho ha aconseguit en Juan amb molta perseverança, diàleg, respecte als seus veïns i algun cop de puny al cim de la taula. Tan de bo hi hagués més gent com ell, que mai s’ha rendit i ha lluitat pel benestar dels seus i no ha oblidat mai que Salt el va acollir quan ell també era un immigrant, per això no ha fugit de Salt com han fet molts d’altres.



TotSalt.Cat




lunes, 25 de octubre de 2010

TOT SALT - 2on INFORMATIU ANTI-ARU A SALT



A l'Informatiu Anti-Aru, d'aquesta setmana tenim les noticies reals del nostre poble, l'entrevista al diputat del PPC, Sr. Enric Millo i el tanquem amb la visita sorpresa als nostres estudis del camarada "Comandante" no us ho perdeu!!!!!

Moviment Anti Aru


Les imatges són propietat de qui els envia. TotSalt.cat no es fa responsable del seu contingut.


domingo, 24 de octubre de 2010

TOTSALT - No volem una mort anunciada


10/21/2010
Els comerciants del Centre de Salt podem començar a fer les maletes.

Al Ple Municipal d’aquest mes d’octubre es va portar a aprovació la delimitació de la Trama Urbana Consolidada del municipi.

El regidor portaveu va dir que amb la proposta que es presentava “es pretenia preparar el terreny per a les possibles implantacions comercials a les zones”, encara no urbanitzades, de l’entorn del nostre poble fet que podria crear una barrera que impediria l’entrada de compradors al centre, acceleraria el deteriorament dels establiments actuals i, en conseqüència, obligaria a la gent del poble a sortir a comprar fora.

En cap moment, per part de l’equip de govern, es va parlar de revitalització del comerç existent. Al contrari, en un moment determinat i, davant la meva sorpresa, mentre es parlava de grans superfícies es va dir que al Centre “no n’hi havia d’haver per què hi hauria massa trànsit”. Molts establiments junts conformen un espai comercial gran, per tant, senyors comerciants, o ja podem començar a fer les maletes o ens posem tots les piles i intentem fer-nos sentir.

Tant problema amb l’esponjament i l’ARU. Heu sentit alguna vegada que es parli també del comerç del Centre? Davant la situació que estem vivint, seria tant difícil proposar uns espais, uns eixos amb botigues i aparcament suficient que, ben planificat i consensuat, es podrien convertir en tot allò que ens cal per poder continuar treballant a Salt?. Us heu adonat que en alguns carrers del centre urbà comercial enlloc de crear més places d’aparcament les estan traient? L’aparcament i els clients són el puntal per la subsistència dels comerços, si no en tenim, no treballem. És més fàcil deixar que es vagi morint el que hem construit i, de moment encara tenim, que intentar arreglar-ho per això, fem-ho nou en un altre lloc.

No podem dir que volem comerç si només ho diem i els fets ens demostren que la teoria i la pràctica dels nostres governants són contradictories. Al final la proposta que es presentava es va aprovar, únicament amb els vots a favor de l’equip de govern. Malauradament ens condemnen, una vegada més, a continuar “amb una sabata i una espardenya” i que “sigui el que Déu vulgui”.

Conclusió: amb aquests plantejaments que ens imposen, no cal que ens esforcem a planificar el futur.

Fina Ferres Font

Per desgracia en aquest ajuntament no es valora el comerç, entre altres coses no en te ni idea, només hem de passejar per el nostre barri per veure les facilitats que en tenen uns, i les dificultats que en tenen en les canvis de titulars el...s de segona generació.
DESASTROSOS DEL AJUNTAMENT, pot ser va siguen hora que en feu un curset de comerç de proximitat i valoreu l'esforç dels que aposten por el nostre barri, ja que no cobren ni tenen els vostres enxufes al menys deixeu que algú es guany la vida amb el seu esforç i ens pugui donar servei al barri centre, ja que vosaltres sembla que només el voleu enfonsar.

Francesc

TOTSALT - Anarquia al Barri Centre de Salt


10/22/2010
Foto TotSalt: Carrer Angel Guimera

Dimecres de matinada al carrer Àngel Guimerà número 117 uns individus van serrar tota una porta de dalt a baix per poder accedir a uns del pisos del grup Verge Maria que una entitat bancària té embargat. El pis, totalment reformat i a punt de llogar, estava totalment equipat. Els lladres, que segurament sabien el que hi havia a dintre, es van emportar l’escalfador, la cuina i el lavabo. Aquesta és l’última moda que fan servir els pispes per poder equipar els seus pisos quan se’ls si fa malbé o necessiten algun complement, o bé va destinat a la revenda.

Aquí no paga ni déu

Com si es tractés de l’obra de teatre de Dario Fo “Aquí no paga ni déu”. Això és el que passa en els pisos de lloguer del barri centre i en les seves comunitats. El sistema és ben fàcil, una persona lloga el pis i només paga la fiança el primer mes, la diferència és que ara ja és fa amb traïdoria i premeditació.

En altres casos es tracta de bandes magrebins organitzades que entren directament a ocupar els pisos buits per llogar habitacions als seus compatriotes. Les bandes han trobat una manera fàcil de fer diners i, dels pisos pateres i ocupats, s’ha passat a sofisticar el sistema i ara ja lloguen els pisos, que després no paguen als seus propietaris, i així obtenen uns beneficis totalment nets al rellogar-los.

També es donen casos de propietaris de pisos que marxen al seu país i no paguen les seves hipoteques, però sí que tenen els seus pisos llogats i reben mensualment mitjançant transferències els imports dels lloguers dels llogaters -i pobre d’ells que no ho facin, ja que si no reben visites intimidadores-. La impossibilitat de notificar als propietaris dels pisos les notificacions del jutjat fa que els mesos vagin passant i els beneficis nets augmentin.

La impunitat i tranquil·litat amb la qual s’actua és total i els ponts de llum i aigua ja no s’amaguen i cada cop són més habituals trobar-los a cada escala del barri centre. Els propietaris, presidents d’escales i les immobiliàries no poden fer res més que denunciar-ho i esperar que les actuacions judicials arribin a bon port el més aviat possible, que en molts casos es pot arribar fins als 10 mesos.




TotSalt.Cat

domingo, 17 de octubre de 2010

TOT SALT - 1er INFORMATIU ANTI-ARU A SALT



El moviment Anti Aru segueix amb la seva lluita d’informar als veïns de Salt sobre el projecte Aru. Els Anti Aru han decidit editar un informatiu setmanal en el qual recolliran les queixes dels veïns i aniran informant sobre les últimes notícies que es vagin produint sobre el projecte Aru, també tractaran temes d’actualitat del nostre poble i dels nostres polítics.

De Plataforma Anti Aru a Moviment Anti Aru
La Plataforma Anti Aru ha decidit canviar el nom de Plataforma per el de Moviment Anti Aru, amb aquest canvi pretenen evitar confusions i que se’ls relacioni amb Plataforma per Catalunya.

Les imatges són propietat de qui els envia. TotSalt.cat no es fa responsable del seu contingut.





TotSalt.Cat

miércoles, 6 de octubre de 2010

Xavier Rius - Aquest bloc publica una carta sobre la meva persona plena de falsedats.

Ostres Xavier ara si que hem decepciones, jo et tenia per una persona que entenia las ironies i acceptaves els reptes.
Es veritat que he sigut una mica cínic, no ho puc negar però parlava de un model de personatge, no de tu concretament i envers d'agafar el repte, plantar-te davant nostre i veure la realitat a peu de carrer, ens parles de tots els tòpics del Olimp polític del nostre poble, que a nosaltres que som d'aquí ja els coneixem i ens importa un rave i mes quant el que perilla son les nostres cases, que son la inversió real de un ciutadà de a peu.
Per sort estem d'acord a un punt i es el de Manlleu, on tinc llaços familiars,grans amistats i si, es el poble mes semblant a Salt que conec, ja saben els meus amics que amb qui de veritat tindríem d'estar agermanats per les seves característiques, es amb Manlleu.

Francesc

Aquest bloc publica una carta sobre la meva persona plena de falsedats.
Estic fent un nou llibre sobre la gestió de la immigració, el debat que polític sobre la qüestió a Catalunya i el creixement de forces polítiques xenòfobes. Més a més col·laboro en diferents mitjans escrits i radiofònics de manera periòdica. El passat 29 de setembre vaig publicar un article a El Periódico (bé! era dia de vaga general, però els col·laboradors no controlem quin dia ens surten els articles) titulat "Mentides i xenofòbia en campanya" que ha motivat aquesta "Carta a Xavier Rius".

Quan vaig començar a estudiar l'evolució i la gestió de la immigració a Salt, em vaig adonar que tenia moltes coincidències amb el que havia passat a Manlleu. Una de les coincidències era que el 1999 l'alcalde de Manlleu, Ramon Sitjà, perd l'alcaldia després d'una sèrie de rumors sobre les ajudes que donava als immigrants i que tenia una novia mora. A Salt, pel que m'han explicat, en Xavier Coromines va patir també tota mena de rumors sobre les moltes ajudes que donava als immigrants, i mentre els veïns autòctons patien la immigració, ell havia fugit de Salt i vivia en una torre a Montfullà que havia comprat ves a saber com. Aquest agost l'exacalde Jaume Torramadè, en una de les trobades que vaig tenir amb ell, em va explicar que també havia patit tota mena de rumors, un dels quals era que cada matí anava al seu àtic del centre a pujar les persianes, però que realment vivia a Montfullà, potser a la mateixa torre fantasma de Xavier Coromines.

A l'article que vaig publicar a El Periòdico el dia 29 comentava com sovint es sacseja la immigració amb mentides i rumors, i donava la meva opinió sobre elements del debat d'immigració a Vic, Salt i Badalona. I és veritat que pel que fa a Salt penso que si la Generalitat i el Ministeri signen un conveni amb l'Ajuntament, encara que el projecte trigui més del que es voldria i no arribaran els diners al ritme que caldria, no quedarà empantanat a mitges, deixant gent sense casa.
Podria continuar opinant sobre l'ARU, sobre la gestió de la immigració a Salt, sobre el que va fer bé i malament en Jaume Torramadé, sobre els defectes i encerts de l'immortal Joan Boada, sobre persones que han estat aquest mesos fluctuant entre Plataforma per Catalunya, el GPS, CiU i l'anti-ARU, sobre si és bo o dolent que l'Ikea vagi a Salt, o sobre si la Iolanda Pineda va fer o no un porta a porta correcte fa quatre anys, i si ara creu que ella és l'agent Salt, sola contra el món, anant contradirecció i sense casc amb la moto del seu Moisés, disposada a fer el que calgui per salvar l'alcaldia i la vida del President Montilla. Però tot el que diria serien opinions i valoracions subjectives i potser equivocades que crec que no es mereix una rèplica a la carta que es publica sobre mi. No s'ho mereix perquè la carta no rebat idees, sinó que és un seguit de tonteries que ni em beneficien ni perjudiquen però que son falses.
Així vull deixar clar que jo no m'he canviat, modificat ni alternat el meu nom ni cognoms. No obstant l'any 1992 vaig deixar de signar com Xavier Rius, passant a signar com Xavier Rius Sant (amb el dos cognoms) per diferenciar-me d'una persona més jove que jo que sí que va canviat d'identitat. Tampoc es cert que he fugit de Barcelona per viure a una casa l'Empordà amb la "Gauche divine" des d'on em miro Salt des de la distància. M'abstenc de rebatre si he canviat i he perdut els ideals dels vells temps, encara que trobo el comentari fora de lloc. El que sí em preocupa és com es vol tenir credibilitat per acusar l'ARU d'operació especulativa si menteixen o s'inventen coses fàcilment com han fet amb mi.
Ah!, i tornant la invenció que jo tinc una torre a l'Empordà, és veritat que m'agradaria tenir-la, però com no aspiro a ser més que en Coromines i en Torramadé, em conformaria amb tenir-la a Montfullà.

Xavier Rius Sant, periodista

martes, 5 de octubre de 2010

EL QUE HAURIEN DE LLEGIR A URBANISME

El Periodico diumenge 3 d'octubre de 2010

Las bases de un nuevo modelo
El congreso considera los conceptos de rehabilitación y sostenibilidad como indisociables
El objetivo de la cita pasa por definir un marco sólido que marque el camino

La crisis económica reventó sin misericordia la burbuja inmobiliaria, y entonces todos los ojos se pusieron en la rehabilitación como salvavidas del sector de la construcción. No obstante, la realidad indica que durante los últimos 30 años esta especialidad apenas ha tenido relevancia en España, mientras que en el resto de países europeos supera incluso el peso de la obra nueva (aquí nunca ha pasado de una proporción del 25%).
Ahora, el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación, los planes Renove y demás iniciativas de las administraciones públicas ponen de manifiesto la necesidad de un cambio de orientación, aunque esto no debe ser tan solo una medida transitoria a la espera de tiempos mejores, sino que requiere definir un modelo sólido, estable y estructurado con la rehabilitación y la sostenibilidad como ejes clave.
Este es precisamente el objetivo del congreso internacional Rehabilitación y sostenibilidad. El futuro es posible, organizado por el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) y que tendrá lugar del 4 al 6 de octubre en el Palau de
Congressos de la capital catalana. Un punto de encuentro del sector y la sociedad en general para establecer la rehabilitación y la sostenibilidad como conceptos indisociables que permitan incidir realmente en la mejora de la calidad de vida de la población, en la cohesión social, en la preservación de los valores culturales, en el fortalecimiento social y económico y en los compromisos relacionados con el cambio climático y la calidad ambiental. Por eso, desde el CAATEEB afirman sin titubeos que promotores públicos y privados deben apostar por este aspecto de futuro, dentro de un marco de acción claro y transparente.

PERSPECTIVA MÁS AMPLIA


De esta forma, el congreso tiene como objetivo identificar los itinerarios y las herramientas
más adecuados y empezar un debate sobre el futuro del sector de la construcción, dentro de un marco social, económico, cultural, normativo y tecnológico.
Un futuro que pasa por la rehabilitación sostenible, aunque entendida desde una perspectiva mucho más amplia, que tenga como punto de mira las personas y no las piedras, superando la intervención local y puntual en un edificio para alcanzar una escala más global e integral
que debe de ser a nivel de barrio y de ciudad.
Es decir, la rehabilitación sostenible como herramienta del sector de la construcción para responder a la mejora de la calidad de vida de la población, el derecho a una vivienda digna y los compromisos medioambientales.
En este sentido, la rehabilitación reduce el consumo de materiales y la producción de residuos, mejora el comportamiento energético al reducir las emisiones de gases contaminantes y alarga la vida de los edificios haciéndolos más eficientes, mejorando su eficiencia e incorporando
energías renovables. Sin embargo, la rehabilitación sostenible no debe limitarse en el ahorro energético, según apuntan desde la organización del congreso, sino que hay que incorporar aspectos constructivos ambientales, económicos, sociales y estructurales, orientarse sobre todo
hacia la mejora de la calidad de vida de las personas, al fomento de la cohesión social y a la puesta en valor de los activos culturales.

APROXIMACIÓN A EUROPA

El congreso internacional Rehabilitación y sostenibilidad. El futuro es posible busca así promover la rehabilitación sostenible como manera de avanzar hacia un modelo más cercano al del resto de estados europeos, como motor para que el país pueda salir reforzado de la crisis económica, como fuente de creación de empleo estable y, finalmente, como herramienta para consolidar una sociedad más justa, cohesionada y comprometida con el medioambiente.
Para ello cuenta con un programa dividido en diversos bloques que dan solidez a la propuesta y ponen encima de la mesa los aspectos esenciales de la rehabilitación sostenible y la estrategia para su desarrollo y consolidación. Unos contenidos definidos a través de consejos de expertos
multidisciplinares, formados por más de 50 profesionales de diversas disciplinas. El congreso de los días 4, 5 y 6 de octubre será el punto de confluencia del trabajo realizado por estos consejos,
que recogerán información y la analizarán, identificarán buenas prácticas, harán una buena diagnosis y elaborarán propuestas que den respuesta al derecho constitucional
de una vivienda digna para todo ciudadano y los retos medioambientales que exige el planeta.

XAVI DATZIRA



lunes, 4 de octubre de 2010

TOT SALT - Carta a Xavier Rius


10/4/2010

És molt penós arribar a certa edat havent perdut els ideals, però trobo més lamentable quan els interessos personals et fan jutjar la gent sense conèixer-la.

Em refereixo al periodista Xavier Rius Sant, un senyor amb un passat ple de lluites, ensurts, algun canvi de nom i notable lluitador de la primeria de la nostra democràcia.
On és aquell periodista que comprovava les seves fonts? aquell que es barrejava amb la gent i s'assabentava de l'autèntica opinió del poble?.

Doncs lamentablement ens està demostrant que ha passat a engrossir les files de la "Gauche divine", que ha fugit de Barcelona i que des d'una casa a l'Empordà, es permet dir-nos als que vivim a un barri com ho hem de fer, vaja que em recorda als cursets matrimonials que impartien els mossens (amb tots els respectes per als cristians).

El Sr. Xavier Rius ha escrit la seva opinió sobre la política populista duta a terme per alguns partits, a qui no anomenaré per no fer-los publicitat i fins aquí cap problema.
Però resulta que ens ha posat pel mig, segons ell som un "grup veïnal", deixant caure amb tota la intenció com si fóssim de Plataforma per Catalunya i a més amb un article titulat "Mentides i xenofòbia en campanya".

Sr. Xavier Rius l'informo que som un grup de veïns afectats de la zona centre de Salt, independent, sense vincles amb cap partit polític, però que dialoguem amb tots excepte amb la Sra. Pineda que ens ignora, que entre els afectats hi ha molts immigrants i que l'únic que fem és defensar el nostre barri de l'especulació.

Així que senyor Xavier Rius li repto que llegeixi el comentari que fa de Salt i que recordi vells temps, no es deixi manipular per interessos polítics i vingui a conèixer-nos, una vegada vegi la realitat del nostre barri i els interessos creats, estic segur que si fins i tot queda alguna cosa del periodista que va ser, escriurà una cosa molt diferent.


Atentament
Francesc Membrive, President dels Anti-ARU


DETALL DE LA NOTICIA
Mentiras y xenofobia en campaña

Xavier Rius Sant Periodista.

A Salt, municipi que, durant els vuit anys en què va governar CiU, va passar de tenir 1.000 a 10.000 immigrants, l'alcaldessa socialista, Iolanda Pineda, intenta resoldre els problemes d'amuntegament del sector centre del municipi, tot i l'hostilitat d'algun grup veïnal, de Plataforma per Catalunya i de la mateixa CiU, sense recordar que va ser en els anys de govern democristià que es va crear el problema. Així, no només no es valora prou els programes de mediació i intervenció en les comunitats de veïns amb alt índex de morositat i pisos embargats, sinó que es rebutja la proposta d'enderroc d'alguns dels blocs de la zona centre per recol•locar els veïns en pisos embargats per entitats bancàries en blocs contigus, que serien permutats.

Els comentaris són propietat de qui els envia. TotSalt.cat no es fa responsable del seu contingut

viernes, 1 de octubre de 2010

TOT SALT - Vius a Salt? I okupes o treballes

9/30/2010
Actualment a Salt molts treballadors han vist com la crisi ha engegat a rodar els seus somnis de prosperitat al perdre el seu lloc de treball, una situació ja de per sí dolenta empitjora més quan veuen que vagin on vagin la resposta és la mateixa “no hi ha feina”. La impossibilitat de fer front als rebuts per part d'aquesta gent ha fet que molts pisos del poble quedin buits passant a mans de las entitats financeres.

En un món ideal aquesta situació evidentment no es produiria. En un món gairebé ideal els bancs i caixes haurien impedit a moltes d'aquestes famílies embrancar-se en crèdits que molts de nosaltres sense tenir carreres universitàries ja vèiem de difícil cobrament i ajudarien als més solvents a buscar fórmules per ajornar pagaments. Però... què passa en el nostre món? En el nostre món els bancs es limiten a embargar els pisos per impagament. Aquesta mesura no la podem criticar, estan en el seu dret a fer-ho. El que sí hem de denunciar és la deixadesa d'aquestes entitats a l'hora de fer front als rebuts veïnals que estan obligats a assumir com a propietaris. Tots coneixem prou bé la rapidesa amb que aquestes entitats afegeixen recàrrecs i comissions per a qualsevol gestió que realitzin, però és clar, per cobrar tothom és bo, per pagar no tant. Els mateixos que embarguen per impagament no paguen... Això sí, es deixen un ronyó en anuncis i campanyes publicitàries la mar de convincents on ens mostren com en són de solvents. Com ara Caixa de Tarragona, que just abans de fusionar-se amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa per sobreviure a la crisi, els seus directius s'apugen els sous i les dietes un 43,4% i un 49,5% respectivament. Tots els funcionaris, treballadors públics i mig país amb retallades de sou mentre ells se'ls apugen, si això no és solvència....

Què és el pitjor del cas? Que la resta de veïns del bloc han d'augmentar les seves quotes a la comunitat per l'impagament dels bancs, a més a més han d'aguantar que molts d'aquests pisos hagin estat ocupats amb totes les molèsties i riscos que això comporta, com ara connexions il•legals a la llum i a l'aigua de la comunitat (vinga, anem sumant deute) o conflictes amb els mateixos ocupes ja que moltes vegades són persones problemàtiques. Tampoc podem deixar de banda el tema de què passarà amb aquestes factures pendents si algú compra el pis. El banc que no ha fet front a las factures, les abonarà abans de fer el canvi de noms o hauran de ser assumides pels nous propietaris?. L’article 9.1 e) de la Llei de Propietat Horitzontal fa responsable a aquests últims de tots els deutes pendents en l’any en curs i l’any anterior a la compra.

Ara mateix Gent Per Salt té coneixement de que més de 80 vivendes en el nostre municipi estan ocupades il•legalment. D'entre elles n'hi ha 14 al c/Àngel Guimerà, 8 al Grup Sant Jaume, 9 al c/Manuel de Falla, i moltes d'altres. Potser és casualitat, però aproximadament el 90% de les vivendes estan a la zona ARU i curiosament són les mateixes que les entitats bancàries s'estan desprenent ara mateix a uns preus que feia molts anys no es veien, entre 75.000 i 190.000 euros. Xifres molts llunyanes dels 40.000 o 50.000 euros que està pagant l'ajuntament per els habitatges d'aqueta zona.

Perquè serà? Hi ha algun interès a degradar el sector centre? Ens agradaria creure que no, però se'ns fa difícil.
I els nostres governants? Mirant cap a una altra banda, no sigui que ara que vénen les eleccions els bancs els tallin el crèdit per a la campanya electoral. Crèdit que per cert amb una mica de sort no hauran de tornar en la seva totalitat. L'any 2005 “La Caixa” va perdonar al PSC una part dels interessos d'anteriors campanyes electorals al considerar que al fer 15 anys que s'havien d'haver cobrat aquests havien prescrit. Quina llàstima que cap d'aquestes entitats no hagi mostrat la mateixa paciència a l'hora de cobrar amb els saltencs a qui han embargat.

FONTS :

AUGMENT DE SOUS DE CAIXA TARRAGONA:
http://www.vilaweb.cat/acn/economia/3768808/.html

DEUTE DEL PSC:
http://www.3cat24.cat/noticia/102965/altres/El-PSC-assegura-que-paga-el-deute-amb-La-Caixa-i-considera-prescrits-els-interessos-condonats

Antonio Rodriguez
Coordinador de Gent Per Salt