Xavier Rius - Aquest bloc publica una carta sobre la meva persona plena de falsedats.

Ostres Xavier ara si que hem decepciones, jo et tenia per una persona que entenia las ironies i acceptaves els reptes.
Es veritat que he sigut una mica cínic, no ho puc negar però parlava de un model de personatge, no de tu concretament i envers d'agafar el repte, plantar-te davant nostre i veure la realitat a peu de carrer, ens parles de tots els tòpics del Olimp polític del nostre poble, que a nosaltres que som d'aquí ja els coneixem i ens importa un rave i mes quant el que perilla son les nostres cases, que son la inversió real de un ciutadà de a peu.
Per sort estem d'acord a un punt i es el de Manlleu, on tinc llaços familiars,grans amistats i si, es el poble mes semblant a Salt que conec, ja saben els meus amics que amb qui de veritat tindríem d'estar agermanats per les seves característiques, es amb Manlleu.

Francesc

Aquest bloc publica una carta sobre la meva persona plena de falsedats.
Estic fent un nou llibre sobre la gestió de la immigració, el debat que polític sobre la qüestió a Catalunya i el creixement de forces polítiques xenòfobes. Més a més col·laboro en diferents mitjans escrits i radiofònics de manera periòdica. El passat 29 de setembre vaig publicar un article a El Periódico (bé! era dia de vaga general, però els col·laboradors no controlem quin dia ens surten els articles) titulat "Mentides i xenofòbia en campanya" que ha motivat aquesta "Carta a Xavier Rius".

Quan vaig començar a estudiar l'evolució i la gestió de la immigració a Salt, em vaig adonar que tenia moltes coincidències amb el que havia passat a Manlleu. Una de les coincidències era que el 1999 l'alcalde de Manlleu, Ramon Sitjà, perd l'alcaldia després d'una sèrie de rumors sobre les ajudes que donava als immigrants i que tenia una novia mora. A Salt, pel que m'han explicat, en Xavier Coromines va patir també tota mena de rumors sobre les moltes ajudes que donava als immigrants, i mentre els veïns autòctons patien la immigració, ell havia fugit de Salt i vivia en una torre a Montfullà que havia comprat ves a saber com. Aquest agost l'exacalde Jaume Torramadè, en una de les trobades que vaig tenir amb ell, em va explicar que també havia patit tota mena de rumors, un dels quals era que cada matí anava al seu àtic del centre a pujar les persianes, però que realment vivia a Montfullà, potser a la mateixa torre fantasma de Xavier Coromines.

A l'article que vaig publicar a El Periòdico el dia 29 comentava com sovint es sacseja la immigració amb mentides i rumors, i donava la meva opinió sobre elements del debat d'immigració a Vic, Salt i Badalona. I és veritat que pel que fa a Salt penso que si la Generalitat i el Ministeri signen un conveni amb l'Ajuntament, encara que el projecte trigui més del que es voldria i no arribaran els diners al ritme que caldria, no quedarà empantanat a mitges, deixant gent sense casa.
Podria continuar opinant sobre l'ARU, sobre la gestió de la immigració a Salt, sobre el que va fer bé i malament en Jaume Torramadé, sobre els defectes i encerts de l'immortal Joan Boada, sobre persones que han estat aquest mesos fluctuant entre Plataforma per Catalunya, el GPS, CiU i l'anti-ARU, sobre si és bo o dolent que l'Ikea vagi a Salt, o sobre si la Iolanda Pineda va fer o no un porta a porta correcte fa quatre anys, i si ara creu que ella és l'agent Salt, sola contra el món, anant contradirecció i sense casc amb la moto del seu Moisés, disposada a fer el que calgui per salvar l'alcaldia i la vida del President Montilla. Però tot el que diria serien opinions i valoracions subjectives i potser equivocades que crec que no es mereix una rèplica a la carta que es publica sobre mi. No s'ho mereix perquè la carta no rebat idees, sinó que és un seguit de tonteries que ni em beneficien ni perjudiquen però que son falses.
Així vull deixar clar que jo no m'he canviat, modificat ni alternat el meu nom ni cognoms. No obstant l'any 1992 vaig deixar de signar com Xavier Rius, passant a signar com Xavier Rius Sant (amb el dos cognoms) per diferenciar-me d'una persona més jove que jo que sí que va canviat d'identitat. Tampoc es cert que he fugit de Barcelona per viure a una casa l'Empordà amb la "Gauche divine" des d'on em miro Salt des de la distància. M'abstenc de rebatre si he canviat i he perdut els ideals dels vells temps, encara que trobo el comentari fora de lloc. El que sí em preocupa és com es vol tenir credibilitat per acusar l'ARU d'operació especulativa si menteixen o s'inventen coses fàcilment com han fet amb mi.
Ah!, i tornant la invenció que jo tinc una torre a l'Empordà, és veritat que m'agradaria tenir-la, però com no aspiro a ser més que en Coromines i en Torramadé, em conformaria amb tenir-la a Montfullà.

Xavier Rius Sant, periodista