JOSEP MARIA VILANOVA I RICARD PIÉ ARQUITECTES
«Amb la renovació urbanística Salt pot tornar a ser un municipi normal»
Josep M. Vilanova i Ricard Pié són els autors de l'informe que ha permès la declaració com a zona ARU (àrea de renovació urbana) del sector centre de Salt. En l'entrevista expliquen els detalls del programa i de quina manera afectarà els veïns
13/06/10 02:00 - Salt - jordi nadal
–A quin preu es pagaran els pisos que es comprin?
–«Hem tingut en compte el cost mitjà de remodelació d'un habitatge, sense entrar en el detall. El preu que es pagarà pels pisos depèn molt de cada pis, dels metres quadrats que té i de l'estat de conservació, per exemple.»
I si algú no vol vendre?
I si algú no vol vendre?
–«Hi ha unes quantes alternatives més enllà de la compravenda. A alguns veïns els pot interessar una permuta, o vendre per anar de lloguer, o si estan de lloguer poden voler comprar un altre habitatge... Hi haurà qui voldrà marxar de Salt i agrairan que l'Ajuntament els pagui el pis a un preu just. I no com passaria ara, que seria a un preu inferior perquè el barri està degradat i la gent no hi vol anar a viure. D'alternatives i solucions n'hi ha. A més, hi ha el gairebé miler de pisos buits propietat dels bancs i caixes.»
–Quines són les problemàtiques concretes del sector?
–«Una d'important és l'entrada de molta població que no l'usa com a lloc d'assentament definitiu. Aquestes persones, quan prosperen, marxen a altres llocs, i només es queden els que malauradament no prosperen. Cal aconseguir que els que van prosperant es quedin al barri. Arrelar-los. Cal una actuació urbanística, però ha d'anar sumada a un conjunt d'actuacions d'àmbit social (laboral, educatiu...).»
I aquests son els personatges que han d'arreglar el nostre barri com si fossin deus que estan per a sobre del bé i del mal amb la veritat absoluta i tal com demostren amb els seus comentaris, nosaltres som simples mortals que no sabem el que es millor per nosaltres.
Val la pena llegir l'entrevista, per lo vist nosaltres vivim aquí per que soms uns pobres desgraciats que no hem prosperat.
I per cert, no diuen res de la data ni l'hora de la propera reunió informativa, pot ser pensen que amb aquesta entrevista-manifest i algunes associacions afins, en tenen prou per tirar endavant els seus projectes.
Val la pena llegir l'entrevista, per lo vist nosaltres vivim aquí per que soms uns pobres desgraciats que no hem prosperat.
I per cert, no diuen res de la data ni l'hora de la propera reunió informativa, pot ser pensen que amb aquesta entrevista-manifest i algunes associacions afins, en tenen prou per tirar endavant els seus projectes.
Dic el mateix que el sr. Francesc, qui son aquests dos personatges, per parlar de nosaltres de la manera que ho fan, els tindria de caure la cara de vergonya.
ResponderEliminarOn tenim l’associació de veïns, que és busca una portaveu com la Sra. Cesca Terrón, que tot el que predica és a favor del actual equip de govern, com pot demanar que estiguin els veïns d’acord amb tot el que segons ells volen fer amb el nostre barri.
Però que no s’adona que el problema no son els habitatges, que el problema real és la massiva massificació de persones que tenim a les comunitats, i al carres sense cap mena de control, que cada cus fa el que li ve be, potser que faci un cop d’ull a la comunitat on viu, que tenim pisos pasteres, i els joves que amaga’n les drogues al sostre de l’entrada de la comunitat. Això si que és un problema, no els edificis que no fan mal a ningú.
Una associació ha de caminar de la mà dels veïns, no del ajuntament.
I si ha aquesta Sra, ha llegit l’escrit d’aquests personatges, el mínim que hauria de fer per respecte els veïns, que segons ella representa,(que ja m’ha agradaria saber en quina assemblea ha estat escollida, per poder parlar i decidir com si fos la presidenta d’aquesta associació), és fer que aquests personatges demanessin disculpes, per la falta de respecte en les seves paraules, envers als veïns del barri centre. Que ens han donat el tracta de desgraciats, els que no hem marxat, el que hem fet és lluitar per casa nostra, i no llençar la tovallola.