EL PUNT DIARI - El Marques i els seus "Chollos"

Quan el manteniment del chollo es converteix a una professió. Alguns son capaços de vendre als veïns de una zona amb tal de mantenir la poltrona. Intentar separar comunitats nomes per col•locar l’aigua potable, mediar amb denuncies per que al final el culpable no li passi res per enverinar al seus veïns i per suposat 3 noves comunitats amb aigua potable .
Es nota quan algú treballa per les aigües potables, que pateixen molt quan uns quants privilegiats no necessitem dels seus serveis així que ens convertim en proscrits i de castic plan Aru.
Tots els veïns de la zona centre sabem com es actua desde Salt 70 moltes promeses i poques solucions, a sobre els renovaran 4 anys mes.

JOAN MARQUÈS

«Hem connectat 900 habitatges a la xarxa d'aigua potable»

20/06/10 02:00 - Girona - Jordi Nadal

Què ha significat Salt 70 per al municipi?

–«Obrir els ulls a una realitat que en aquells moments s'intuïa però que encara no era prou evident. Va permetre obrir l'oficina d'habitatge, contractar mediadors comunitaris, fer projectes d'intervenció en les comunitats i actuacions que han permès determinar la situació social. Salt 70 és un pla peculiar respecte a altres plans de barris, perquè té un component més social.»

–En quins àmbits es pretenia actuar?

–«En la reurbanització de carrers, esponjament, creació de centres cívics, dotar de places els espais esponjats, contractar mediadors en l'àmbit més social, suport a les comunitats de propietaris amb ajuts a la rehabilitació, cobertes...»

– Quins objectius s'han assolit?

– «Els objectius inicials, ajustats i adaptats en el transcurs del temps s'han acomplert en un 100%.»

–La inversió va ser suficient?

–«Salt requereix solucions que van molt més enllà del que és un pla de barris. Requerim actuacions profundes que millorin l'àmbit social i dignifiquin l'habitatge.»

– Queda feina per fer?

– «Cal esponjar tot aquest espai i baixar la densitat d'habitatge. Dotar de més equipaments el municipi, Hem d'arrelar els veïns i que disminueixi la mobilitat.»

–Quins equipaments s'han fet?

–«El Mas Mota, que s'ha rehabilitat per fer-hi un centre cívic, i les naus Guixeres de darrere la Coma Cros, que s'han adquirit per destinar-les al futur arxiu municipal i per emplaçar-hi els plans d'ocupació, tallers ocupacionals i l'espai per a les entitats del poble.»

–I d'espais oberts?

–«El més significatiu és la plaça dels Colors, als antics tallers Hernando.»

–I serveis?

–«Amb el suport de la companyia d'aigües, hem pogut connectar 900 habitatges (46 comunitats de propietaris) a la xarxa d'aigua potable. Abans funcionaven amb pous. Aquesta era una intervenció molt important.»

– S'han aplicat altres plans per reforçar Salt 70?

– «Política Territorial volia que el pla de barris fos un pla transversal, que impliqués a altres departaments. A Salt 70 hi ha contribuït d'una manera molt especial el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) amb el seu projecte Treball als barris, que va poder permetre crear L'oficina de Promoció Econòmica i després els projectes que penjaven d'aquesta oficina. I el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que a través de la Secretaria d'Habitatge va dotar a 12 comunitats de propietaris d'ascensor, suport en la redacció del Pla local d'habitatge...»

– L'oficina d'habitatge, per a què serveix?

– «Ha estat la seu de l'oficina del pla de barris, la gestió econòmica del projecte, gestió dels projectes, temporalitzar les actuacions... i per altra banda, com a oficina local d'habitatge: gestionar les cèl·lules de segona ocupació. També gestionem els ajuts al lloguer i a la rehabilitació d'edificis i fem la mediació amb les comunitats de propietaris. i tenim el projecte de deutes comunitaris de suport a les comunitats desestructurades i endeutades.»

–Quina valoració fa del pla de barris?

–«Ha funcionat bé, perquè ha fet obrir els ulls a una realitat que ja era evident però contra la qual encara no sabíem com actuar. Ens ha permès entrar en les comunitats per saber les necessitats que tenen, i ens ha fet veure que calen més esforços i molt més profunds.»

–L'Ajuntament ha presentat una proposta de continuïtat de Salt 70.

–«Sí, esperem que ens l'atorguin aquest mes. Seria una inversió de 4 milions d'euros en dos anys. Aquest contracte de barris continua amb les mateixes actuacions socials (mediació, connexió a la xarxa d'aigua potable, suport a les comunitats...). Una de les actuacions principals serà a Àngel Guimerà, a tocar de la plaça dels Colors, on també es preveu crear un altre centre cívic.»

–Salt en farà prou per solucionar els seus problemes?

–«No. Fa falta el que ara comença, l'ARU (àrea de renovació urbana). És el que Salt necessita. L'ARU pot determinar què passa a Salt i com equilibrar la situació per millorar la qualitat de vida d'aquest sector. Cal esponjament, una ciutat més amable, però també treball i escoles... Pel que fa a l'habitatge, hem de parlar amb els bancs perquè alliberin els pisos que tenen buits, amb el perill que suposa d'ocupació fraudulenta.»

– Els bancs no els ho posaran fàcil.

– «Necessitem els pisos que els bancs tenen buits, els que els ha arribat per procediments d'execució hipotecaria. Els hem de posar a lloguer assequible. Són els que necessitem per a l'esponjament del sector, però els bancs han d'entendre que pagarem el que valen, no més. No els pagarem els pisos a preu d'hipoteca. Aquests pisos valen el que valen, i han d'assumir-ho.»