Des d’Independents per Salt, i com a ciutadans del poble, ens sentim enganyats i estafats, una vegada més, per aquesta escenificació contínua que només busca publicitat i que no té cap mena de credibilitat.
Diuen que pretenen un “Pacte de Ciutat” i que busquen consensuar-lo amb les altres forces polítiques. Bona manera de començar. Se’ns convoca el dijous a la nit per fer una junta de portaveus el divendres al matí havent convocat amb antelació una roda de premsa. Si us plau, no ens utilitzin per la seva política de pura propaganda. Si es busca un pacte s’ha de començar a parlar amb discreció i al final es presenta allò que s’ha arribat a consensuar entre tots. La resta formarà part del programa de cadascú. Però ja sabem que la intenció no és arribar a cap acord sinó sortir als mitjans de comunicació. A més coneixen perfectament el nostre desacord amb la majoria de punts que proposen. Més que una invitació al consens és una provocació i una presa de pèl.
Algú es pot creure unes anomenades “propostes bàsiques d’acció de govern” a tres mesos de les eleccions? Quan l’alcaldessa diu –“ja n’hi ha prou de fer diagnosis. Cal passar a l’acció”, a qui vol enganyar? Està dient que fins ara ha fet diagnosis i que en els tres mesos que queden farà tot el que no ha fet fins ara? Menys frases per la galeria i més política honesta.
Dels 5 punts que exposen, com a mínim en 4 qui ha d’actuar és una altra administració. És fantàstic, no cal fer res des de Salt. Si hi ha problemes la culpa és tota de fora, i si va bé és mèrit propi. En la línia de sempre. El que es fa a Salt són programes d’altres administracions, que es venen com a propis. Quan s’acaba la subvenció s’acaba el programa i després la culpa és dels altres. No hi ha projecte propi ni continuïtat ni coherència.
Anem a les cinc propostes del seu “Pacte de ciutat”.
Renovació urbana de la zona centre.
Del polèmic pla ARU no existeix cap projecte. Només hi ha un conveni que no concreta res, ni tant sols d’on sortiran la meitat dels diners que s’hi ha de posar.
Un projecte ambiciós de millora de la zona centre el porta reclamant IPS des de fa molts anys i s’ha de basar en:
-Un estudi rigorós de com i on és més necessària la intervenció pública.
-L’elaboració d’un projecte amb participació veïnal i transparència.
-Una execució (que serà a més llarg termini que 12 anys) que garanteixi que ningú en surti malparat.
Quan hem acordat amb aquest mateix govern, i anteriors, la posada en marxa d’aquest procés no s’ha complert mai allò signat. Això sí, arran dels incidents del mes de febrer de 2010 –i de promeses de diners, que ja no són les inicials- es fan seva la idea però pervertint el procés i generant una gran preocupació per la seva obsessió per la propaganda i per no fer les coses ben fetes. I pel que fa al suport a les comunitats de veïns, sembla que finalment han escoltat la proposta però no garanteixen que es faci res més del que hi ha. Es reclamarà a alguna altra administració per veure si tenim sort. I si no, res de res.
Repartir els alumnes de Salt entre els municipis del voltant.
Aquest govern s’ha negat a fer els centres educatius que Salt necessita. A créixer s’hi ha apuntat ràpid però no a cobrir l’augment de necessitats que comporta. Resultat: els centres educatius estan cada cop més massificats i hi ha cada vegada més famílies que porten els seus fills fora de Salt o se’n van tots directament. Total, que sí que han aconseguit repartir els alumnes entre els municipis del voltant, però no els que ells volen. I a sobre encara ens van obsequiar amb una campanya anomenada “Segueix a Salt” quan això és impossible ja que Salt no ofereix prou places escolars. Hi ha dos camins: El de sempre que és seguir sense fer res tot reclamant que vinguin autobusos a emportar-se els nens (el resultat ja el sabem). O començar d’una vegada a posar el fil a l’agulla de les nostres mancances.
Atreure activitat econòmica.
Una vegada més es reclama a fora mentre aquí no es fa res. La política econòmica i de desenvolupament que han seguit es de pa per avui i gana per demà. I ja som demà! Han fet requalificacions urbanístiques com no s’havia fet mai en tant poc temps. El camí que segueixen continua essent el de créixer més i més i només ho ha aturat la crisi immobiliària. Volen convertir-nos en el polígon comercial i residencial de baixa qualitat de l’àrea urbana de Girona (en sintonia amb les pretensions de l’exconseller Nadal). Què volen anar a demanar quan s’han carregat tot allò que podien ser polítiques d’estabilitat, polítiques de futur que ens dibuixessin un altre paper dins d’aquesta àrea urbana, polítiques de millora progressiva de la qualitat, etc,?
4. Comissaria regional dels Mossos.
En aquest punt també reclamaran a la Generalitat el que ja han dit que no faran. El govern de Salt (PSC-ERC) prefereix cedir uns terrenys al Departament d’Interior sabent que no hi farà res que no pas negociar una comissaria compartida i garantir els efectius per Salt. D’aquesta manera pensen que ens podran ensabonar amb 2 comissaries noves encara que sigui mentida. En tot cas llençaran les culpes a fora per no haver-la fet quan ja ho saben abans de començar. Prou enganys!
5. Enduriment de penes a la reincidència.
Abordar el tema de la reincidència delictiva és l’únic punt que podríem compartir (veurem com es concreta) ja que la sensació d’impunitat, impotència i desesperació que genera és molt gran. Tot i així si una reclamació al parlament i al senat suposa una cinquena part de l’anomenat “Pacte de Ciutat” és que realment hi ha poques idees.
En conclusió:
-No tenen cap intenció de fer cap pacte ni arribar a cap acord, només aprofitar el que sigui per fer-se campanya. Si PSC i ERC han arribat a un acord per consensuar les propostes bàsiques del seu programa electoral ens sembla molt bé, com si volen presentar-se en coalició. Però que no ens enganyin, que no manipulin ni utilitzin les demandes ciutadanes ni ens facin perdre el temps a la resta.
-Acceptem que tothom tingui opinions diferents però no que les d’alguns es plantegin com a grans acords de poble. La gent modesta, o que no vol enganyar ningú, sap que la diferència entre una opinió pròpia i un pacte és que hi hagi un acord ampli amb més gent. I això s’ha de treballar bé perquè sigui possible. Un govern que només busca fer-se propaganda està incapacitat per arribar a acords col·lectius.
Que no ens prenguin més el pèl !!!
Salt, 6 de febrer de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario