jueves, 30 de septiembre de 2010

EL PERIODICO - Mentiras y xenofobia en campaña

Es muy penoso llegar a una edad habiendo perdido los ideales, pero encuentro mas lamentable cuando los intereses personales te hacen juzgar a la gente sin conocerla.
Me refiero al periodista Xavier Rius Sant, un señor con un pasado llenos de luchas, sustos, algún cambio de nombre y notable luchador de la primeria de nuestra democracia.
Donde esta aquel periodista que comprovaba sus fuentes? aquel que se mezclaba con la gente y se enteraba de la autentica opinión del pueblo?.
Pues lamentablemente nos esta demostrando que ha pasado a engrosar las filas de la "Gauche divine" que ha huido de Barcelona y que desde una casa en el Ampurdan nos puede decir a los que vivimos en un barrio como debemos hacerlo, vamos que me recuerda a los cursillos matrimoniales que impartían los curas( con todos los respetos para los cristianos).
El Sr. Xavier Rius ha escrito su opinión sobre la política Populista llevada a cabo por algunos partidos a los que no nombraré para no hacerles publicidad y hasta aquí ningún problema.
Pero resulta que nos ha metido por medio, según el somos un "grupo vecinal" dejándolo caer con toda la intención como si perteneciéramos a Plataforma por Catalunya y además en un articulo titulado "Mentiras y xenofobia en campaña".
Sr. Xavier Rius le informo que somos un grupo de vecinos afectados de la zona centro de Salt, independientes, sin vinculos con ningún partido, pero que dialogamos con todos excepto con la Sra. Pineda que nos ningunea, que entre los afectados hay muchos inmigrantes y que lo único que hacemos es defender nuestro barrio de la especulación.
Así que señor Xavier Rius le reto a que lea el comentario que hace de Salt y que recuerde viejos tiempos, no se deje manejar por intereses políticos y venga a conocernos, una vez vea la realidad de nuestro barrio y los intereses creados estoy seguro que si aun queda algo de lo que fue, escribiría algo muy distinto.
Atentamente

Francesc Membrive

Presidente ANTI-ARU en Salt


DETALL DE LA NOTICIA
Mentiras y xenofobia en campaña

Xavier Rius Sant Periodista.


En Salt, municipio que, durante los ocho años en que gobernó CiU, pasó de tener 1.000 a 10.000 inmigrantes, la alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, intenta resolver los problemas de hacinamiento del sector centro del municipio, pese a la hostilidad de algún grupo vecinal, de Plataforma per Catalunya y de la misma CiU, en cuyos años de gobierno se creó el problema. Así, no solo no se valora suficientemente los programas de mediación e intervención en las comunidades de vecinos con alto índice de morosidad y pisos embargados, sino que se rechaza la propuesta de derribo de algunos de los bloques de la zona centro para recolocar a los vecinos en pisos embargados por entidades bancarias en bloques contiguos, que serían permutados.

NOTA: aquest es un retall que parla de la noticia a Salt Per llegir mes

2 comentarios:

  1. Aquest bloc publica una carta sobre la meva persona plena de falsedats.
    Estic fent un nou llibre sobre la gestió de la immigració, el debat que polític sobre la qüestió a Catalunya i el creixement de forces polítiques xenòfobes. Més a més col·laboro en diferents mitjans escrits i radiofònics de manera periòdica. El passat 29 de setembre vaig publicar un article a El Periódico (bé! era dia de vaga general, però els col·laboradors no controlem quin dia ens surten els articles) titulat "Mentides i xenofòbia en campanya" que ha motivat aquesta "Carta a Xavier Rius".

    Quan vaig començar a estudiar l'evolució i la gestió de la immigració a Salt, em vaig adonar que tenia moltes coincidències amb el que havia passat a Manlleu. Una de les coincidències era que el 1999 l'alcalde de Manlleu, Ramon Sitjà, perd l'alcaldia després d'una sèrie de rumors sobre les ajudes que donava als immigrants i que tenia una novia mora. A Salt, pel que m'han explicat, en Xavier Coromines va patir també tota mena de rumors sobre les moltes ajudes que donava als immigrants, i mentre els veïns autòctons patien la immigració, ell havia fugit de Salt i vivia en una torre a Montfullà que havia comprat ves a saber com. Aquest agost l'exacalde Jaume Torramadè, en una de les trobades que vaig tenir amb ell, em va explicar que també havia patit tota mena de rumors, un dels quals era que cada matí anava al seu àtic del centre a pujar les persianes, però que realment vivia a Montfullà, potser a la mateixa torre fantasma de Xavier Coromines.

    A l'article que vaig publicar a El Periòdico el dia 29 comentava com sovint es sacseja la immigració amb mentides i rumors, i donava la meva opinió sobre elements del debat d'immigració a Vic, Salt i Badalona. I és veritat que pel que fa a Salt penso que si la Generalitat i el Ministeri signen un conveni amb l'Ajuntament, encara que el projecte trigui més del que es voldria i no arribaran els diners al ritme que caldria, no quedarà empantanat a mitges, deixant gent sense casa.
    Podria continuar opinant sobre l'ARU, sobre la gestió de la immigració a Salt, sobre el que va fer bé i malament en Jaume Torramadé, sobre els defectes i encerts de l'immortal Joan Boada, sobre persones que han estat aquest mesos fluctuant entre Plataforma per Catalunya, el GPS, CiU i l'anti-ARU, sobre si és bo o dolent que l'Ikea vagi a Salt, o sobre si la Iolanda Pineda va fer o no un porta a porta correcte fa quatre anys, i si ara creu que ella és l'agent Salt, sola contra el món, anant contradirecció i sense casc amb la moto del seu Moisés, disposada a fer el que calgui per salvar l'alcaldia i la vida del President Montilla. Però tot el que diria serien opinions i valoracions subjectives i potser equivocades que crec que no es mereix una rèplica a la carta que es publica sobre mi. No s'ho mereix perquè la carta no rebat idees, sinó que és un seguit de tonteries que ni em beneficien ni perjudiquen però que son falses.
    Així vull deixar clar que jo no m'he canviat, modificat ni alternat el meu nom ni cognoms. No obstant l'any 1992 vaig deixar de signar com Xavier Rius, passant a signar com Xavier Rius Sant (amb el dos cognoms) per diferenciar-me d'una persona més jove que jo que sí que va canviat d'identitat. Tampoc es cert que he fugit de Barcelona per viure a una casa l'Empordà amb la "Gauche divine" des d'on em miro Salt des de la distància. M'abstenc de rebatre si he canviat i he perdut els ideals dels vells temps, encara que trobo el comentari fora de lloc. El que sí em preocupa és com es vol tenir credibilitat per acusar l'ARU d'operació especulativa si menteixen o s'inventen coses fàcilment com han fet amb mi.
    Ah!, i tornant la invenció que jo tinc una torre a l'Empordà, és veritat que m'agradaria tenir-la, però com no aspiro a ser més que en Coromines i en Torramadé, em conformaria amb tenir-la a Montfullà.
    Xavier Rius Sant, periodista

    ResponderEliminar
  2. Ostres Xavier ara si que hem decepciones, jo et tenia per una persona que entenia las ironies i acceptaves els reptes.
    Es veritat que he sigut una mica cínic, no ho puc negar però parlava de un model de personatge, no de tu concretament i envers d'agafar el repte, plantar-te davant nostre i veure la realitat a peu de carrer, ens parles de tots els tòpics del Olimp polític del nostre poble, que a nosaltres que som d'aquí ja els coneixem i ens importa un rave i mes quant el que perilla son les nostres cases, que son la inversió real de un ciutadà de a peu.
    Per sort estem d'acord a un punt i es el de Manlleu, on tinc llaços familiars,grans amistats i si, es el poble mes semblant a Salt que conec, ja saben els meus amics que amb qui de veritat tindríem d'estar agermanats per les seves característiques, es amb Manlleu.

    Francesc

    ResponderEliminar