Al final, a base de manipular l'unic que aconsegueixen es que cada dia desconfiem mes dels uns i dels altres.
Ara que entrem al setembre, mes que deixem enrere les terrassetes, piscines i les noies en biquini, és l’hora de tornar a la feina, comença un nou curs, si més no així els agrada dir als polítics i la premsa; que els hi agradi o no sense ella molts no serien ningú, tot i així que vagin amb precaució, avui els periodistes et podem convertir en un heroi, un home o dona exemplar, patrimoni de la humanitat, com per contra, se’t pot desprestigiar.
Sota el meu modest punt de vista, i llegint el que s’ha anat publicant darrerament en els mitjans locals, estatals i autonòmics, es pot dir que el govern local de Salt té una posició privilegiada. No faig aquest comentari per dir-ho i sense cap mena de justificació. Em remunto a dos fets que han succeït aquest 2010. Els problemes de convivència entre veïns de Salt, fets que van ocupar durant dies diaris, ràdios i televisions. No vull analitzar el succeït, de fet durant els propers dies faré un article parlant d’això, però sense fonts i diversos punts de vista no ho puc fer. Quan tot això va esclatar, ràpidament l’alcaldessa va rebre un gran suport mediàtic, si no recordo malament, a part de la foto que es va fer amb aquell delinqüent que es va autoproclamar representant dels immigrants, també i vam tenir fotos amb el president de la Generalitat, moment que suposo que s’aprofitaria per demanar subvencions, el que no sé si han arribat, i en cas que estiguin a l’Ajuntament, si s’ha acordat l’ús que se’n farà d’aquestes.
Un altre fet que va commoure la vila de Salt, van ser els dos casos de violència de gènere ocorreguts durant el mes de juny. L’alcaldessa aprofita el seu poder mediàtic per dir que no hi ha cap mena de rebrot masclista a Salt, que fa més de quinze anys que una dona no és assassinada a Salt en mà de la seva parella. Com és pot dir aquesta barbaritat? En primer lloc, és una situació que no la podem esquivar, ja que això està succeint al llarg i ample del nostre país. D’altra banda, mai es pot descartar que cap acte intolerable torni a succeir, per tant, s’han de prendre mesures per tal de poder-los evitar.
Des de la guerra civil i sobretot la II guerra mundial, la propaganda mediàtica ha estat al ordre del dia, ja que al final els col•lectius que volen accedir al poder d’un país han de vendre un producte als ciutadans, és a dir, les mesures que duran a terme durant el mandat. En canvi, crec que en la política municipal juga un altre factor molt més important: la proximitat amb la ciutadania i les mesures que es prenen per millorar la qualitat de vida dels contribuents, que al final són els que et voten i els que paguen tots els impostos religiosament.
Els comentaris són propietat de qui els envia. TotSalt.cat no es fa responsable del seu contingut
David Abad
domingo, 12 de septiembre de 2010
TOT SALT-El govern municipal de Salt i la premsa, un matrimoni perfecte
Etiquetas:
ajuntament de salt,
anti aru,
api,
aru,
ciu,
especulacio,
especulacion,
girones,
iolanda pineda,
joan marques,
Josep Maria Vilanova,
plataforma,
Psc,
Ricard Pié,
salt,
salt 70,
torramade,
urbanisme
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario