Opinió
- JAUME GARCÍA / La Ñora, Múrcia
M'adreço a vostè davant la impotència que sento pel que ens està succeint a casa dels meus pares. El passat octubre els meus pares van decidir tornar a Andalusia després més de 45 anys a Catalunya. Era un viatge de retorn que havien somiat tota la vida. Com que la situació de la venda d'habitatge està tan malament van decidir que el pis que tenen a Salt el llogarien a través del programa de cessió d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. Van signar un document sol·licitant la cessió i van entregar les claus a l'oficina local d'habitatge de Salt. En aquell moment van entendre que el programa es feia càrrec de l'habitatge, però ho van entendre malament o no els ho van explicar bé. Un mes després truquen, des de l'oficina, per dir-nos que el pis havia estat ocupat per unes persones i que havien canviat el pany. I sense més explicació s'espolsen la responsabilitat. Ara ens hem d'encarregar de tots els tràmits i assumir totes les despeses i les pèrdues que ocasionin aquestes persones. El pare cobra una pensió merescuda, la mare ni això, i l'única propietat que tenen és aquest pis de Salt. Amb els diners del lloguer pretenien poder pagar el lloguer del nou pis a Andalusia. Però no és només una qüestió econòmica; els pares, amb 70 anys, ho estan passant molt malament. No entenen per què d'aquest tros de terra que els ha costat tant guanyar en poden gaudir altres persones només donant un cop de peu a una porta. Sempre m'he emprenyat quan he sentit parlar malament de Salt. Sóc saltenc i em sento orgullós de ser-ho, tot i que visc a molts quilòmetres de la vila, però potser al final serà veritat que a Salt no s'hi està tan bé. Des de l'oficina d'habitatge em diuen que “a Salt hi ha més de 170 habitatges ocupats il·legalment” i com ja sabeu, mal de molts, conhort de bèsties. Estan els nostres governants fent alguna cosa? O simplement contemplen el nombre creixent d'habitatges ocupats? |
No hay comentarios:
Publicar un comentario