L'alcalde de Salt va expressar d'aquesta manera el que suposa per als nous càrrecs electes assumir les noves responsabilitats, cas en què es trobaven la immensa majoria dels regidors que formen, amb ell, l'equip de govern. No és el seu cas, perquè ja tenia una experiència prèvia de vuit anys al capdavant del municipi. A la foto, l'alcalde davant del quadre que té al seu despatx i que representa Salt.
“Esperem tenir aviat diners per a la nova ARU”
“Els ingredients que han arribat a Salt són bons, però les quantitats han estat desproporcionades”
“Hem iniciat accions perquè es canviï i poder desenvolupar nous sectors comercials”
02/07/12 02:00 - SALT - JORDI NADAL
En el tema de les noves normes per fer centres de culte, hi ha hagut molta mala llet per part d'alguns
Hem d'aprofitar la situació estratègica important que té Salt dins l'àrea urbana de Girona i de la demarcació
Pel que fa a la nova facultat de medicina, han de prevaldre els criteris objectius amb relació al lloc on s'ha d'ubicar
L'objectiu que tenim és intentar situar Salt al lloc que li correspon dins la demarcació, i treure-la de la situació d'inferioritat actual
Jaume Torramadé fa un any que va accedir a ser alcalde de Salt. Abans ja ho havia estat (període 1999-2007), i els quatre darrers anys se'ls va passar fent oposició al govern de Iolanda Pineda (PSC).
Un cop ha reprès el contacte amb el dia a dia de l'Ajuntament, ha trobat el poble molt canviat després d'aquests quatre anys?
En els temes bàsics i estratègics de futur per a Salt és com si hi hagués hagut un parèntesi: no s'ha avançat gens. Almenys no s'han fet coses irreversibles, però han estat quatre anys perduts.
I vostès pensen canviar la dinàmica.
D'entrada hem hagut de fer un pressupost d'ingressos realista, cosa que feia anys que no es feia. Crec que amb aquesta i les altres mesures que es van aplicant, anirem fent camí.
Després de ser investit alcalde va ser escollit president de la Diputació. Des de l'oposició se li va criticar que no dediqués tot el seu temps al municipi.
Partint de la base que qui ho critica és senadora... queden poques coses a dir. El que podem afegir és que formar part de la Diputació permet un marge per influir en polítiques, decisions i recursos econòmics. A més, no sortim de l'administració local, i crec que hi ha una coherència. De Salt a la seu de la Diputació hi ha tres quilòmetres. De Salt al Senat, més de set-cents.
Entrem de ple en temes més concrets que afecten la ciutadania. Pel que fa a la sensació de seguretat, creu que ha millorat respecte a anys anteriors?
Segurament, però les sensacions van al darrere de les realitats. La sensació sempre es dóna al cap d'un cert temps de quan passen les coses, i triguen a canviar. A Salt la seguretat va molt lligada a l'existència de delinqüents multireincidents. El treball dels cossos policials i l'actitud de col·laboració dels estaments judicials i la fiscalia han ajudat molt a resoldre aquesta qüestió. Estem dins els estàndards d'altres municipis semblants pel que fa als índexs. Això no vol dir que no hi hagi pujades o baixades ocasionals.
De reincidents se n'ha fet fora uns quants. En queden encara?
En queden, i es continua treballant per resoldre-ho.
Un dels projectes més innovadors que han tirat endavant és facilitar que la policia patrulli pels espais comuns de les comunitats que ho sol·licitin.
Quin grau de satisfacció tenen del desenvolupament?
Els resultats són bons. No podem garantir que no passarà mai res en una escala que participa en el programa, però sí que els veïns tenen més facilitat per explicar situacions anòmales i se senten més segurs. A més, hi ha un efecte dissuasiu claríssim.
Abans de les eleccions va dir que Salt necessita més mossos i més municipals. Ara, amb la baixada dels índexs de delinqüència, hi manté l'interès?
Continua sent l'objectiu i una necessitat. Però les finances municipals estan pitjor del que se'ns havia explicat. Això obliga a una contenció, però quan es pugui, és necessari tenir més policies. Ho marcaran les possibilitats econòmiques. Quant als mossos, també. Amb la comissaria conjunta hi ha la voluntat de la conselleria de destinar progressivament més agents a Salt.
Un dels grans debats de les eleccions va ser el pla ARU (àrea de renovació urbana). Sabem que la seva posició és replantejar-lo. Han fet passes en aquest sentit?
Sí, n'estem parlant amb la Generalitat, i esperem resultats ben aviat, en forma de diners per a l'ARU, però els volem amb un criteri diferent. Han de ser diners per a l'adquisició per part de l'administració de pisos de gent que vulgui vendre'ls.
Des del seu punt de vista, quines han de ser les polítiques concretes per resoldre la massificació demogràfica del sector centre?
Se'ns ha de dotar d'eines per lluitar contra la sobreocupació. El primer pas és que hi pugui haver un cert control del parc immobiliari per part de l'administració per aplicar les polítiques de correcció que calguin.
Vostè ha dit en més d'una ocasió al llarg d'aquest any que cal rebaixar el percentatge de població immigrada.
S'ha deixat que les coses evolucionessin sense cap intervenció, i no pot ser. El problema més gros ha estat per omissió, i no per culpa dels municipis, perquè l'ajuntament no pot intervenir en el padró o en la política d'habitatge. Han de ser mesures globals i estratègiques. Perquè hi hagi una situació de bona relació veïnal, facilitat d'arrelament, integració... tot això necessita els ingredients i les quantitats justes. Per fer una truita de patates necessites tots els ingredients, però en les quantitats indicades; si no, surt un nyap. Els ingredients que han arribat a Salt són bons, però les quantitats han estat desproporcionades, i això no beneficia ningú. Ni els que ja hi eren, ni els que arriben. I, per tant, hem de canviar aquestes proporcions.
Darrerament han normativitzat la instal·lació de centres de culte al centre. Diuen els contraris a la mesura que serà un incentiu perquè se n'obrin més.
En aquest tema hi ha hagut molta mala llet per part d'alguns, així de clar li ho dic. L'única possibilitat real de posar ordre és fer una norma justa, estricta, que doni resposta a necessitats lícites, i que sigui respectuosa amb tothom. Una altra cosa és que hi ha qui s'hi oposa perquè és precisament la proposta que haurien volgut presentar ells mateixos, encara que ara diguin que no.
De fet, segons va dir, la regulació tenia també una intencionalitat econòmica: protegir els espais susceptibles d'incloure activitat industrial. Han fet alguna acció per desenvolupar el sector Margesa?
Patim un greuge comparatiu respecte a Girona, que té el sector dins la trama urbana, i nosaltres no. Espero que molt aviat ho puguem resoldre. El que ens ha de salvar a Salt és la situació estratègica important que tenim dins l'àrea urbana i la demarcació; cal aprofitar-ho.
Quins són aquests actius?
L'autopista és un handicap, però un aparador, i som la porta d'entrada a la capital de la demarcació. A partir d'aquí hem de convertir en realitats aquestes possibilitats, com per exemple la zona d'accés a l'autopista, que té unes possibilitats immenses de desenvolupament. No s'ha concretat, i hi ha normes autonòmiques que no hi ajuden. En aquest sentit, hem iniciat accions perquè es canviïn aquestes normes. Esperem veure'n el resultat dins aquest mateix any.
M'està parlant de canviar la llei de comerç a fi que Ikea pugui instal·lar-se a Salt?
El sector delimitat per l'accés de l'autopista, la mateixa autopista, el camí dels Carlins... és pràcticament meitat i meitat de Salt i Vilablareix. El pla director de les comarques gironines el defineix com el lloc estratègic més important per desenvolupar-hi activitat econòmica, sobretot comercial. Demanem tenir aquesta opció, que ara no tenim perquè ni som capital de comarca ni tenim més de 50.000 habitants. Però formem part d'una àrea urbana que voreja els 150.000 habitants. Això s'ha de tenir en compte.
També ambicionen la facultat de medicina, que l'anterior govern de la Generalitat va dir que es faria a Sarrià de Ter. Veu viable aconseguir-la?
Pel que es diu, la facultat va lligada a l'hospital universitari. S'ha de trobar el millor emplaçament per comunicacions, sinergies, impacte sobre l'entorn, i capacitat d'espai per créixer en el futur. Aquest tema dóna resposta a tota la demarcació, no a una ciutat concreta. Han de prevaldre criteris objectius.
I per vostè la millor ubicació és Salt.
Aquest, per mi, no ha estat mai el debat. Insisteixo: primer cal saber què volen i què en pensen els professionals de la salut, què necessita la ciutadania, quina necessitat de terrenys hi ha i a quin cost, quines perspectives de creixement té... aquestes són les preguntes. Nosaltres el que hem de fer és donar arguments per defensar la nostra opció.
Aquest any s'ha concretat el trasllat de la UNED de Girona a Salt. Com ho valora?
Molt positivament. La UNED necessitava un espai amb una certa vocació de permanència, i ho ha trobat a Salt. A més, estarà envoltada d'estudis universitaris de la UdG, la UOC i en un entorn cultural.
Les AMPA de Salt han criticat la instal·lació d'una escola Pia. Creuen que no és el model que convé. També critiquen que hi ha escoles sense espai i que a l'escola Pia se li ha cedit un terreny.
Al meu parer han desenfocat del tot el debat. Les necessitats de les altres escoles no xoquen gens amb la voluntat de l'escola Pia d'instal·lar-se a Salt. L'escola se sotmetrà als mateixos criteris que les altres escoles, a més assumirà més nens amb necessitats educatives especials que la majoria de concertades, i garanteixen que el criteri econòmic no condicionarà que ningú pugui anar-hi. No entenc els arguments dels que ho critiquen.
Des de l'oposició els demanen contínuament que convoquin les diverses taules participatives que hi ha.
Hi ha moments per a taules de participació, i moments per a decisions. Durant un temps hi ha hagut moltes taules, i poca decisió. Si les taules són per opinar, magnífic, però si són maneres per escapolir-se de la responsabilitat de decidir, a nosaltres no ens serveix. Si ens equivoquem, ens equivoquem, però almenys prenem decisions. Ho hem fet i ho farem més, que agradaran o no, però l'objectiu és intentar situar Salt al lloc que li correspon dins la demarcació, i treure-la de la situació d'inferioritat que ara tenim.
Darrera actualització ( Dilluns, 2 de juliol del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 02-07-2012 Pàgina 6
jueves, 13 de septiembre de 2012
sábado, 12 de mayo de 2012
Informatiu Saltenc nº 69
Aquesta setmana i amb motiu del 1 de maig, dediquem la nostra editorial a tots els lluitadors.
Repassem les noticies de la nostre vila, els nostres reporters van visitar al "Cabaret de Feminas" un dels èxits del circuit de teatre alternatiu de Barcelona i que compta amb una saltenca a la seva formació .
Llegim el manifest de les Ampas de Salt, i en David entrevista a la Marta Afuera, lider de la Plataforma d'afectats per la hipoteca de Girona, dintre de la seva secció" l'Ull critic".
Entrevistem a David Comerma, gerent de l'Autoescola Sant Cristòfol, que és la degana de les autoescoles Saltencas i tanquem l'informatiu amb el "Meteosalt".
jueves, 2 de febrero de 2012
"Les bones intencions" - Helena Meléndez i Illa
"Les bones intencions" resposta a l’article “Los pasillos seguros” de la Pilar Rahola publicat a La Vanguardia.
[31-01-12]
Ai Pilar Rahola, bonica. Permet-me que et parli de tu a tu. A Salt topem massa sovint amb periodistes de la teva calanya “carregats de bones intencions”.
Per l’amor de Déu, no cal pas ser periodista ni haver fet carrera política per adonarse que a Salt tenim problemes! Però de tant en tant, i no sé per quins set sous, apareix algun il·luminat/da que ens vol fer adonar de la realitat. Moltes gràcies maca, ja ho havíem notat.
Llavors penses: Tan malament està la cosa perquè aquesta pobra gent de la tele s’hagi de prostituir d’aquesta manera? O potser no és el cas, potser aquesta pobra dona només ens vol ajudar.
Si és així, Pilar, no cal reina, ja ens espavilarem sols; que a Salt, encara que pobres, immigrants i ignorants, ens valem per nosaltres mateixos. M’encanta escoltar-vos parlant de nosaltres amb aquesta naturalitat i alegria.
Carai tu, sembleu ben bé de Salt de tota la vida, coneixeu tant bé la nostra realitat!
De tota aquesta colla de carronyaires, els que em feu més gràcia sou els que aneu de súper herois. Mira Pilar, jo abans quan et veia a TV3 discutint amb en Cuní, sempre pensava, “pobre noia, la defensora dels desvalguts, la única que té pebrots de plantar-li cara”, que en Cuní, en aquella època déu ni do si en deia de grosses!, ara no ho sé perquè no el segueixo massa, la veritat, intento cuidar la meva salut mental.
Finalment, però, he vist que sou fets l’un per l’altre, rotllo “Duo Sacapuntas”.
Per mi doncs, has passat de ser una barreja entre Maria Teresa de Calcuta i Dona Biònica a ser “el Linterna”, quin canvi, oi?
Per mi doncs, has passat de ser una barreja entre Maria Teresa de Calcuta i Dona Biònica a ser “el Linterna”, quin canvi, oi?
Ui que m’estic liant, centrem-nos: Res Pilar, que les teves “bones intencions” ens fan un flac favor, era això el que et volia dir! La única cosa que despertes són les baixes passions i les teves opinions no són res més que nous arguments per PxC i els seus amiguets racistes. El teu negativisme no porta enlloc i a més no respon al tarannà de la gent de Salt, que en general acostuma a ser tolerant, acollidora i oberta.
A Salt, no me’n cansaré mai de dir-ho, tenim milions de coses bones, quan vulgueu us en farem cinc cèntims, però això no us deu pas interessar, oi?
Estem cansats de sentir les vostres bajanades i veure com poseu més llenya al
foc. N’estem tips de tu, en Cuní, la Griso i tota aquesta colla de voltors. Les úniques carxofes que volem aquí són les que ens preparen amb tant d’amor les nostres famoses cuineres. Així doncs a escampar la boira, que casa meva no és pas casa vostra, si és que hi ha casa d’algú.
foc. N’estem tips de tu, en Cuní, la Griso i tota aquesta colla de voltors. Les úniques carxofes que volem aquí són les que ens preparen amb tant d’amor les nostres famoses cuineres. Així doncs a escampar la boira, que casa meva no és pas casa vostra, si és que hi ha casa d’algú.
Helena Meléndez i Illa
domingo, 29 de enero de 2012
Los "pasillos seguros" - PILAR RAHOLA
Si una cosa esta clara, es que anem per campanyes, tota una setmana desestabilitzant el poble amb tota l'artilleria fent servir la caverna mediàtica.
Es nota que el projecte Aru encara està viu a les clavegueres i no volen que aixequem el cap per al final fer-nos passar per l'Aru.
Opinión
Es otro intento de este sacrificado Ayuntamiento para frenar la imparable degradación de sus barrios
El término completo usado por el Ayuntamiento de Salt para definir su plan es el de "pasillos limpios y seguros". Pero no se refiere a ningún proyecto de limpieza para que la ciudad reluzca como una patena. Es el intento de este sacrificado Ayuntamiento para frenar la imparable degradación de algunos de sus barrios. El plan piloto se plantea en el barrio del Centre, donde se concentra la principal problemática de la ciudad. En ese barrio la inmigración llega al 80% y un 30% de los pisos han sido ocupados por personas que se hacinan en el interior, la mayoría sin papeles y sin trabajo. La periodista Elisabet Isasi-Isamendi hizo el martes un clarificador reportaje en el programa de Cuní en 8tv. Los problemas son los previsibles pero al cuadrado: degradación de toda la zona, con destrucción de material urbano y privado, defecación y orines en cualquier esquina, cables eléctricos pinchados, ruidos insoportables, prostitución en los pisos ocupados y en rincones de escaleras y, finalmente, la inseguridad propia de estos hacinamientos. Y añadido, el comercio de drogas y la inevitable pérdida de valor de los pisos que están en la zona. El problema es de tal dimensión que sin duda supera las posibilidades del Ayuntamiento, aunque no le sobran buenas intenciones. El plan de los "pasillos", por ejemplo, enviará a patrullar a la policía dentro de los edificios, los patios y las escaleras de vecinos que hayan dado su permiso, exportando un modelo que funciona en Nueva York, el Operation Clean Halls Request. En cualquier caso, esperemos que el proyecto ayude a paliar la degradada situación en la que se ven obligados a vivir muchos ciudadanos de Salt.
Pero soy pesimista. Y no porque no confíe en el buen hacer del consistorio, sino porque la cosa les supera. Lo que hay en Salt es un colapso total de las leyes que rigen la convivencia, y la responsabilidad no puede recaer en un municipio sino en las administraciones superiores. En la pregunta del cómo se ha llegado hasta aquí está la llave de esta responsabilidad. Primero, porque se ha permitió la llegada masiva de emigración irregular, cuya ilegalidad no ha sido perseguida; segundo, porque se ha permitido el hacinamiento en determinadas zonas; tercero, porque no se ha actuado contra la ocupación ilegal de pisos, y al 30% de ocupados en el centro de Salt me remito; cuarto, porque no se expulsa a los reincidentes, muchos de ellos con más de treinta delitos a sus espaldas; quinto, porque hemos perpetrado un buenismo suicida que sólo ha alimentado la confrontación y la degradación; y finalmente, porque no entendemos que los derechos democráticos pasan por unos deberes regulados, serios y rotundos, cuyo incumplimiento se carga la democracia. Salt es la metáfora de nuestra indolencia e incapacidad y nuestra falta de autoridad legal. Que tenga suerte el alcalde y... todos nosotros.
Pero soy pesimista. Y no porque no confíe en el buen hacer del consistorio, sino porque la cosa les supera. Lo que hay en Salt es un colapso total de las leyes que rigen la convivencia, y la responsabilidad no puede recaer en un municipio sino en las administraciones superiores. En la pregunta del cómo se ha llegado hasta aquí está la llave de esta responsabilidad. Primero, porque se ha permitió la llegada masiva de emigración irregular, cuya ilegalidad no ha sido perseguida; segundo, porque se ha permitido el hacinamiento en determinadas zonas; tercero, porque no se ha actuado contra la ocupación ilegal de pisos, y al 30% de ocupados en el centro de Salt me remito; cuarto, porque no se expulsa a los reincidentes, muchos de ellos con más de treinta delitos a sus espaldas; quinto, porque hemos perpetrado un buenismo suicida que sólo ha alimentado la confrontación y la degradación; y finalmente, porque no entendemos que los derechos democráticos pasan por unos deberes regulados, serios y rotundos, cuyo incumplimiento se carga la democracia. Salt es la metáfora de nuestra indolencia e incapacidad y nuestra falta de autoridad legal. Que tenga suerte el alcalde y... todos nosotros.
domingo, 15 de enero de 2012
TOTSALT - Parlem de l’ARU
[15-01-12]
Per desgràcia, molts d'ells busquen culpables externs i segueixen sense aprendre la lliçó perdent el temps en congressos, fent oposicions destructives i perdent bones oportunitats de trobar solucions imaginatives als problemes dels ciutadans.
Per sort els polítics que anteposen els seus interessos personals per sobre dels ciutadans són una minoria (més que res perquè si no, ja faria molt de temps que no existiríem), però això no vol dir que el perfil de molts d'ells sigui l'adequat per la responsabilitat que tenen, pecant moltes vegades d'una sobèrbia ingènua, que els fa viure en un món diferent a la resta de ciutadans, i que els fa fer autèntiques bestieses per falta de coneixements i sobre tot per no escoltar les necessitats reals de la gent a la que governen.
Espanya està plena d'exemples per a tots els gustos i colors, però avui parlarem del Pla Aru, una bestiesa firmada sense el consentiment dels veïns afectats i oblidant que estaven jugant amb las llars d'una gran part del poble de Salt, fruit de tota una vida de treball.
El Pla Aru és un projecte mal redactat, mal finançat i que només beneficiava als redactors i als constructors del projecte, ni tan sols a l'Ajuntament que havia de finançar una part massa elevada amb els impostos de tots els Saltencs.
El més trist és que ningunejava als veïns, que perdien la seva llar, als comerciants, que ni tan sols els tenien en compte. No volem fer llenya de l'arbre caigut, però pensem que aquesta guerra inútil, per un projecte inviable que ha costat un preu molt alt als seus impulsors, i que només només ha beneficiat als redactors, que sembla ser, són els únics que han cobrat.
Per això celebrem la tornada a la realitat, feta pel nostre alcalde, en Jaume Torramadé, que a la roda de premsa del 13 de gener va reconèixer la impossibilitat de realitzar el projecte tal com està redactat, la necessitat de canviar-lo per un altre model que ajudi a salvar la part financera de l'estat, sense cap enderrocament, restaurar el Barri Centre, comprant pisos per al jovent, gent gran i restaurar l'equilibri perquè torni a la normalitat de qualsevol altre barri de Salt.
Esperem que la cosa continuï avançant, a l'igual que la neteja i la seguretat al barri, que a poc a poc i com no vol la cosa ja es comencen a notar alguns canvis.
Francesc Membrive - Moviment Anti-Aru
Jaume Torramadé fa balanç d'aquests sis mesos de govern
TALLS DEDICATS A L'ARU
RODA DE PREMSA COMPLETA
ARA GIRONA - L'ARU no es pot fer
Un informe diu que Salt va tancar el 2010 amb 800.000 euros negatius i no amb superàvit
L'equip de govern modificarà el pla de sanejament vigent o n'encarregarà un de nou per redreçar la situació
Un informe econòmic encarregat per l'equip de govern de CiU a Salt ha posat al descobert que el pressupost del 2010 que, en el seu dia es va liquidar amb superàvit, en realitat es va tancar amb 800.000 euros negatius. Aquest informe, elaborat per la Diputació de Girona i que analitza els anys de govern de PSC i ERC, determina que els ingressos s'han calculat a l'alça, que es van comptabilitzar malament algunes subvencions i que molts ciutadans van fraccionar els pagament d'impostos, fets que han fet trontollar els càlculs que fins ara es coneixien de les hisendes municipals. L'alcalde, Jaume Torramadé, ha anunciat que modificaran el pla de sanejament -vigent des de 2010- o en faran un de nou.
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (dreta), i el regidor de l'àrea econòmica, Albert Casellas © ACN
2010, dèficit, econòmic, govern, informe, Salt, superàvit Durant la campanya electoral, l'actual alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va afirmar que encarregarien un informe econòmic per analitzar la situació durant el darrer mandat, quan PSC i ERC governaven. Segons Torramadé, no es tracta de demanar responsabilitats a ningú sinó de tenir una "fotografia de la situació" que els permeti preparar els pressupostos del 2012 -que preveuen portar a aprovació al febrer- amb la màxima informació possible.
Segons aquest informe, presentat aquest matí a l'ajuntament, s'han detectat algunes anomalies en referència als comptes fets públics per l'anterior govern. Segons ha explicat l'alcalde, el pressupost del 2010 es va liquidar amb 6.000 euros de superàvit però, després de fer l'informe, s'ha detectat que el pressupost es va tancar amb 800.000 euros en negatiu.
Segons el responsable de l'àrea econòmica, Albert Casellas, això s'explica per diferents motius. Per una banda, perquè en algunes ocasions s'havien comptabilitzat com a ingressos algunes subvencions que s'havien pactat amb altres administracions però que, finalment, no s'havien arribat a cobrar en el termini previst. Per altra banda, també han detectat que s'ha produït una fragmentació en el pagament dels impostos de molts ciutadans -no han donat xifres sobre morositat, però- i això també ha desequilibrat les previsions. Un altre dels factors seria, segons ha remarcat el regidor, una previsió a l'alça dels impostos -com l'ICIO, que grava les noves construccions- que no s'acabava complint.
Previsió negativa per al 2011
Segons ha avançat Casellas, malgrat que encara no han tancat el pressupost de 2011, ja preveuen que sigui negatiu. Per això, davant d'aquesta situació, l'equip de govern ha decidit modificar el pla de sanejament vigent des de finals del 2010 o, fins i tot, es planteja fer-ne un de nou.
Segons ha manifestat l'alcalde, Jaume Torramadé, estan preparant el pressupost del 2012 sota la premissa de ser "molt rigorosos" amb el càlcul dels ingressos. De fet, segons ha posat de manifest, ja tenen constància que hi ha una important desviació entre el càlcul d'ingressos que es va fer pel 2011 i el que finalment acabaran recaptant. En el capítol de l'ICIO, per exemple, s'havien previst uns ingressos de 490.000 euros quan, a final d'any, només s'han ingressat uns 100.000 euros.
A banda de refer el pla de sanejament, l'alcalde ja ha avançat que caldrà fer "importants reajustaments" en el pressupost del 2012. L'estudi ha conclòs que el nivell d'endeutament de l'Ajuntament de Salt és del 107% (fins ara l'ajuntament l'havia fixat en el 100%) i, per tant, no poden demanar crèdits l'any que ve perquè l'estat va rebaixar el límit per poder fer-ho al 75%.
L'ARU no es pot fer
L'alcalde de Salt també s'ha referit al projecte de l'ARU -que preveia enderrocar edificis i remodelar-ne a la zona centre- i ha dit que l'Ajuntament no té diners per tirar-lo endavant. Segons el conveni signat el 2010, el projecte costava 28 MEUR, dels quals 9,5 els posava l'Estat, 14,5 MEUR els particulars i, la resta, l'ajuntament. Segons ha manifestat Torramadé, el projecte és "del tot inviable" perquè l'ajuntament no està en disposició d'aportar el què li pertoca.
Per això, Torramadé ha dit que no poden "seguir negant la realitat" i ha renunciat a tirar endavant el projecte tal i com el va signar l'anterior govern. Ara bé, sí ha remarcat que no renunciar a l'aportació econòmica que preveia fer l'Estat i que, per això, demanaran al govern central que mantingui els 9,5 MEUR i els cedeixi a l'ajuntament per poder seguir invertint en el sector centre.
"Sabem que el què demanem és molt complicat obtenir-ho, però no hi volem renunciar", ha dit l'alcalde que, segons ha avançat, invertiria els diners en comprar habitatges al sector centre amb la voluntat que gent jove i estudiants hi anessin a viure per treure l'estigma de barri de majoria immigrant que té actualment.
Segons aquest informe, presentat aquest matí a l'ajuntament, s'han detectat algunes anomalies en referència als comptes fets públics per l'anterior govern. Segons ha explicat l'alcalde, el pressupost del 2010 es va liquidar amb 6.000 euros de superàvit però, després de fer l'informe, s'ha detectat que el pressupost es va tancar amb 800.000 euros en negatiu.
Segons el responsable de l'àrea econòmica, Albert Casellas, això s'explica per diferents motius. Per una banda, perquè en algunes ocasions s'havien comptabilitzat com a ingressos algunes subvencions que s'havien pactat amb altres administracions però que, finalment, no s'havien arribat a cobrar en el termini previst. Per altra banda, també han detectat que s'ha produït una fragmentació en el pagament dels impostos de molts ciutadans -no han donat xifres sobre morositat, però- i això també ha desequilibrat les previsions. Un altre dels factors seria, segons ha remarcat el regidor, una previsió a l'alça dels impostos -com l'ICIO, que grava les noves construccions- que no s'acabava complint.
Previsió negativa per al 2011
Segons ha avançat Casellas, malgrat que encara no han tancat el pressupost de 2011, ja preveuen que sigui negatiu. Per això, davant d'aquesta situació, l'equip de govern ha decidit modificar el pla de sanejament vigent des de finals del 2010 o, fins i tot, es planteja fer-ne un de nou.
Segons ha manifestat l'alcalde, Jaume Torramadé, estan preparant el pressupost del 2012 sota la premissa de ser "molt rigorosos" amb el càlcul dels ingressos. De fet, segons ha posat de manifest, ja tenen constància que hi ha una important desviació entre el càlcul d'ingressos que es va fer pel 2011 i el que finalment acabaran recaptant. En el capítol de l'ICIO, per exemple, s'havien previst uns ingressos de 490.000 euros quan, a final d'any, només s'han ingressat uns 100.000 euros.
A banda de refer el pla de sanejament, l'alcalde ja ha avançat que caldrà fer "importants reajustaments" en el pressupost del 2012. L'estudi ha conclòs que el nivell d'endeutament de l'Ajuntament de Salt és del 107% (fins ara l'ajuntament l'havia fixat en el 100%) i, per tant, no poden demanar crèdits l'any que ve perquè l'estat va rebaixar el límit per poder fer-ho al 75%.
L'ARU no es pot fer
L'alcalde de Salt també s'ha referit al projecte de l'ARU -que preveia enderrocar edificis i remodelar-ne a la zona centre- i ha dit que l'Ajuntament no té diners per tirar-lo endavant. Segons el conveni signat el 2010, el projecte costava 28 MEUR, dels quals 9,5 els posava l'Estat, 14,5 MEUR els particulars i, la resta, l'ajuntament. Segons ha manifestat Torramadé, el projecte és "del tot inviable" perquè l'ajuntament no està en disposició d'aportar el què li pertoca.
Per això, Torramadé ha dit que no poden "seguir negant la realitat" i ha renunciat a tirar endavant el projecte tal i com el va signar l'anterior govern. Ara bé, sí ha remarcat que no renunciar a l'aportació econòmica que preveia fer l'Estat i que, per això, demanaran al govern central que mantingui els 9,5 MEUR i els cedeixi a l'ajuntament per poder seguir invertint en el sector centre.
"Sabem que el què demanem és molt complicat obtenir-ho, però no hi volem renunciar", ha dit l'alcalde que, segons ha avançat, invertiria els diners en comprar habitatges al sector centre amb la voluntat que gent jove i estudiants hi anessin a viure per treure l'estigma de barri de majoria immigrant que té actualment.
PUNT DIARI - Replantejar l'ARU
Salt ha de fer ajustos de 800.000 euros negatius en els comptes del 2010
La xifra surt d'un estudi encarregat pel nou equip de govern per conèixer “la situació econòmica real”
No es renuncia a cobrar la part de l'Estat per l'ARU
Notícies de ...
El govern de CiU a Salt va presentar ahir els resultats d'un estudi econòmic encarregat al Xaloc per conèixer “la situació real” de les finances del consistori.
Una de les principals conclusions que es desprenen de l'estudi és la necessitat d'efectuar ajustos per valor de 800.000 euros negatius en els comptes del 2010. Segons el tinent d'alcalde i regidor d'hisenda, Albert Casellas, són bàsicament diferències en criteris comptables. Casellas va explicar el cas de subvencions que es van imputar quan es va adjudicar, i no en el moment de cobrar-les realment.
Una altra dada que canvia significativament respecte a les que es tenien com a bones és l'endeutament. Segons Xaloc, l'endeutament de l'Ajuntament de Salt és del 107,36%, i no del 100,72% com s'havia calculat.
Segons el govern, aquestes noves xifres condicionara de manera “important” el pressupost del 2012, que es preveu poder tenir enllestit al febrer. Una altra mesura serà l'elaboració d'un nou pla de sanejament per fer front a la situació, ja que l'actual pla no s'està complint. Segons l'alcalde, Jaume Torramadé, “no es complien els ingressos que l'anterior govern pressupostava, però sí que s'executava tota la despesa”.
Replantejar l'ARU
A més, Torramadé va reiterar la incapacitat de Salt per posar els diners a què s'havia compromès per l'execució del pla de renovació urbana (ARU). L'alcalde diu que el pla “s'ha de replantejar” però que treballen perquè l'Estat aporti igualment els vuit milions i mig d'euros que havia d'aportar: “Cal convèncer-los de que nosaltres no podem posar-hi la nostra part, i esperar que tinguin el gest de fer l'aportació que havien de fer.” Torramadé admet que “és complicat” que l'Estat els acabi aportant, però manté que té aquesta aspiració i que continuaran treballant perquè es concreti.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
