"Les bones intencions" - Helena Meléndez i Illa

"Les bones intencions" resposta a l’article “Los pasillos seguros” de la Pilar Rahola publicat a La Vanguardia.

[31-01-12] 

Ai Pilar Rahola, bonica. Permet-me que et parli de tu a tu. A Salt topem massa sovint amb periodistes de la teva calanya “carregats de bones intencions”. 

Per l’amor de Déu, no cal pas ser periodista ni haver fet carrera política per adonarse que a Salt tenim problemes! Però de tant en tant, i no sé per quins set sous, apareix algun il·luminat/da que ens vol fer adonar de la realitat. Moltes gràcies maca, ja ho havíem notat.

Llavors penses: Tan malament està la cosa perquè aquesta pobra gent de la  tele s’hagi de prostituir d’aquesta manera? O potser no és el cas, potser aquesta pobra dona només ens vol ajudar.

Si és així, Pilar, no cal reina, ja ens espavilarem sols; que a Salt, encara que pobres, immigrants i ignorants, ens valem per nosaltres mateixos. M’encanta escoltar-vos parlant de nosaltres amb aquesta naturalitat i alegria.

Carai tu, sembleu ben bé de Salt de tota la vida, coneixeu tant bé la nostra realitat!

De tota aquesta colla de carronyaires, els que em feu més gràcia sou els que aneu de súper herois. Mira Pilar, jo abans quan et veia a TV3 discutint amb en Cuní, sempre pensava, “pobre noia, la defensora dels desvalguts, la única que té pebrots de plantar-li cara”, que en Cuní, en aquella època déu ni do si en deia de grosses!, ara no ho sé perquè no el segueixo massa, la veritat, intento cuidar la meva salut mental.

Finalment, però, he vist que sou fets l’un per l’altre, rotllo “Duo Sacapuntas”.
Per mi doncs, has passat de ser una barreja entre Maria Teresa de Calcuta i Dona Biònica a ser “el Linterna”, quin canvi, oi?

Ui que m’estic liant, centrem-nos: Res Pilar, que les teves “bones intencions” ens fan un flac favor, era això el que et volia dir! La única cosa que despertes són les baixes passions i les teves opinions no són res més que nous arguments per PxC i els seus amiguets racistes. El teu negativisme no porta enlloc i a més no respon al tarannà de la gent de Salt, que en general acostuma a ser tolerant, acollidora i oberta.

A Salt, no me’n cansaré mai de dir-ho, tenim milions de coses bones, quan vulgueu us en farem cinc cèntims, però això no us deu pas interessar, oi?

Estem cansats de sentir les vostres bajanades i veure com poseu més llenya al
foc. N’estem tips de tu, en Cuní, la Griso i tota aquesta colla de voltors. Les úniques carxofes que volem aquí són les que ens preparen amb tant d’amor les nostres famoses cuineres. Així doncs a escampar la boira, que casa meva no és pas casa vostra, si és que hi ha casa d’algú.

Veure article
 

Helena Meléndez i Illa