L'estat Liquida el Pla per Enderrocar 600 pisos a salt

L'Estat liquida el pla per enderrocar 600 pisos a Salt És el nom amb què es coneixia el projecte, anunciat el 2010 L'alcalde ho veu lògic perquè el cost era “inassumible”, i aposta per la rehabilitació d'habitatges 31/01/15 02:00 - SALT - JORDI NADAL Un carrer del centre de Salt, àmbit on s'havia d'executar l'ARU Foto: lluís serrat. Un carrer del centre de Salt, àmbit on s'havia d'executar l'ARU Foto: lluís serrat. 1 2 “L'ARU va néixer mort i va ser des del principi una cortina de fum” Notícies de ... Salt El Ministeri d'Habitatge ha donat per liquidat el pla per enderrocar sis-cents pisos de Salt per esponjar el sector centre de la ciutat. El projecte, conegut com a pla ARU (d'àrea de renovació urbana), ja no figura en el pla estatal d'habitatge pels anys 2013-2016 en els mateixos termes que apareixia en l'anterior, el del període 2009-2012. El nou document preveu actuacions en la rehabilitació a Salt, però en cap cas els extrems del conveni signat el 5 de juny del 2010 per l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda; la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. El conveni que van signar les tres administracions, es va presentar com l'enderroc de sis-cents pisos en el termini de dotze anys per esponjar el sector centre, i la rehabilitació de 1.200 habitatges més. Un projecte molt ambiciós que va generar de seguida tanta esperança com temors. En el conveni es preveia que l'enderrocament de la meitat dels pisos, 300, aniria acompanyat de l'adquisició de 300 pisos més al nucli antic per encabir-hi els veïns que haurien de marxar del centre. Per finançar aquestes actuacions es preveia una inversió de 28.397.916 euros. Més de la meitat, 14.210.916 euros, els aportarien particulars. El Ministeri d'Habitatge hi posaria 9.630.000 euros; l'Ajuntament, 3.816.000, i la Generalitat, 741.000. Aquests diners s'havien d'invertir en quatre anualitats, del 2010 al 2013. Pineda va qualificar el projecte com “una oportunitat històrica” per a Salt. Una “cortina de fum” Aquestes bones expectatives anunciades per Pineda, però, no es van confirmar. Jaume Torramadé, que va accedir a l'alcaldia el maig del 2011, nega la seriositat del projecte: “Va néixer mort i va ser des del principi una cortina de fum. Ni la mateixa senyora Pineda se'l va creure mai”, diu. L'actual alcalde veu “lògic”, doncs, que l'ARU no prosperi en la forma que se li va donar: “Era impossible d'aplicar”, assegura. Per una banda, recorda que en el primer pressupost que va fer el govern socialista sis mesos després de la signatura del conveni, el pressupost del 2011, no s'hi va consignar la part que el consistori havia d'aportar aquell any, un milió d'euros. Per l'altra diu que, amb la complexa situació econòmica de Salt, “de cap manera es podien aportar” 3,9 milions d'euros en el termini de quatre anys. El municipi, de fet, ha estat immers en un pla d'ajust els últims anys. Torramadé destaca també la partida de 14,2 milions d'euros que, segons el conveni, havien d'aportar els particulars. Assegura que no ho entén: “Què es pretenia fer? Enderrocar els pisos i que a sobre la gent hi hagués de posar més de catorze milions d'euros? No té sentit”, explica. Posteriorment es va dir que dins l'àmbit dels particulars hi cabia la gestora urbanística de Salt, que és 100% pública. Torramadé reitera que l'import és i era “inassumible per al consistori”. També es pregunta com es volien comprar els 300 habitatges del nucli antic. Aquest aspecte denota, segons considera, “un desconeixement profund del que és Salt”. Les baralles entre Torramadé i Pineda pel tema de l'ARU han estat una constant durant tot el mandat. Pineda ha acusat reiteradament el govern de Jaume Torramadé de “no fer res per reclamar els diners” que havien de venir de l'Estat. Torramadé sosté que els ha reclamat més d'una vegada. El cas és que una part dels diners van anar del ministeri a la Generalitat. Eren 400.000 euros, que són els que s'han reclamat. Finalment ja n'ha arribat una part, 149.812 euros, que han de servir per a polítiques d'habitatge. Tot i que el conveni signat el 2010 queda ara en paper mullat, l'alcalde insisteix que no renuncien a l'arribada de més diners. En aquest sentit, diu que s'està treballant perquè n'arribin, però “en cap cas per enderrocar res, ni tampoc assumint uns deutes inassumibles”. LES XIFRES 28,4 milions d'euros havien d'aportar en quatre anys l'Ajuntament, l'Estat, la Generalitat i els particulars. 250 habitatges per hectàrea s'estima que hi ha al barri del centre. És una de les densitats més grans d'Europa. 149.812 euros són els diners de l'ARU que han arribat a Salt, dels 9,6 milions a què es va comprometre l'Estat. Els anys més convulsos de la història recent de Salt El 5 de juny del 2010 van desembarcar a Salt els representants polítics de l'Estat i la Generalitat. Al capdavant hi havia Beatriz Corredor, ministra d'Habitatge del moment, que amb la seva presència (i signatura) donava fe de l'execució del projecte de remodelació urbana de Salt. Expectació. Aquesta és la paraula que segurament millor expressa el que va passar a Salt aquell dia. I il·lusió i temor en són dues més. La il·lusió d'aquells que veien una possibilitat de resoldre a cop d'inversió molts dels problemes de Salt. I el temor de molts veïns, als quals va terroritzar l'anunci que s'enderrocarien sis-cents pisos del centre de Salt. Els temors van arribar fins a la ministra, que, juntament amb Pineda, va passar uns minuts, el dia de la seva visita, explicant als veïns que se li acostaven, espantats pel que els farien als seus pisos, que ningú els prendria per força els habitatges. Corredor va demanar tranquil·litat als saltencs, i que tinguessin paciència, i que ja veurien que el projecte era en benefici de tots els ciutadans, sense excepció. L'alcaldessa de Salt va passar mesos també, després d'aquell dia, intentant calmar els ànims dels veïns més espantats. Entre els arguments d'aquests, que es van arribar a constituir en plataforma –la plataforma anti-ARU, en van dir–, hi havia el temor que, des de l'anunci del pla ARU, que no concretava en aquell moment quins pisos s'enderrocarien, el valor dels immobles havia caigut, ja que ningú compraria un pis que, potser, seria enderrocat. El govern socialista saltenc va organitzar diverses reunions per explicar el projecte. L'auditori de la Coma Cros va ser l'escenari d'alguna. I les comunitats de veïns en van viure unes quantes més. Fins dijous passat, a la plaça Lluís Companys de Salt, al costat de l'ajuntament, hi havia un cartell que proclamava que era una zona dins l'àmbit de l'ARU. L'enretirada del cartell proclama que l'Ajuntament de Salt, com també ha fet el Ministeri d'Habitatge, dóna per liquidat el pla per enderrocar centenars de pisos a Salt. Darrera actualització ( Dissabte, 31 de gener del 2015 02:00 ) Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 31-01-2015 Pàgina 42