El Moviment Anti- Aru i el Drac o la la crònica d’un dia de lluita en defensa dels febles. Aquest seria el títol exacte per a descriure els serveis informatius, que son la veu dels qui no tenen veu, quan presentem una parada el dia de Sant Jordi en el Passeig.
I com cavaller en la seva lluita, els Anti-Aru lluitarem una vegada mes contra el drac, que son els poderosos oficialistes que volen establir les seves normes dins de la comunitat a fi de desenvolupar els interessos del mon financer i del gran capital.Els Anti-aru al voltant de la taula combaten el drac d'avui dia, que es el poder amb els instruments de la lluita mediàtica.
Moltes foren les persones que s'acostaren a la parada fins al punt que s'acabaren totes les existències que oferíem als visitants, la diada de Sant Jordi pels Anti-Aru va anar a les mil meravelles. I tot plegat no fou mes que una metàfora de la gran “ Bombolla Inmobiliaria” i un avis a la població per que el mal fer d'uns no ofegui als altres una vegada mes.
Els poderosos tenen els mitjans de comunicació que presenten les campanyes que volen a fi de preparar el terreny i capgirar la voluntat de les masses perquè acceptin tot allò que dissenyen en els despatxos i després els seus assessors i especialistes, que paga el poble, porten les consciencies i les voluntats ciutadanes cap allò el qual volen establir.
Es allò que s'en diu la població alineada. I poc contaven que els sortiria un medi molt petit de comunicació que no depèn de cap partit polític, no grup econòmic financer que els faria front, per que els informatius Anti-Aru no son cap espai d'oci o esbarjo a fi de distreure el personal, sinó que es un medi d'informació veritable i un espai obert als ciutadans per regla general a aquells que no tenen veu, perquè els mitjans de comunicació establerts tans sols es preocupen de les institucions i dels qui tenen el poder. Son una mena de sabonera a fi d'ensabonar als qui remenen les cireres .
D'aquesta manera, consideren que es una societat de classes si creen una minoria dirigent, la resta te que seguir per collons. I d'aquí parteix la creació de líders i elits d'una manera artificial, i que quan surten en colla, no pretenen fer passar l'estona a la gent ni fer tot el que diuen els dirigents, al poder els molesta molt i per tots els mitjans miren de fer-nos callar.
Els Anti-aru no som actors, ni representem cap paper, tampoc volem ésser-ho, sinó que som la gent del carrer, es a dir:
Els autèntics, per els que importa es el missatge,aquests mesos de lluita, que no han estat fàcils , han malparlat de nosaltres perquè l'única cosa que desitgen els poderosos es silenciar-nos, i passaren el dia de Sant Jordi en unes poques hores, quan mes d'un oficialista, no vull dir tots, per que si que ni han amb consciencia, veien la parada del Moviment Anti-Aru, era un fat de riure veure'ls desfilar a la carrera perquè se'ls notava que no feien res mes que controlar i examinar la jornada dels Anti-Aru.
I mai mes ben dit, la dita popular quan manifesta que “havíem venut tot el peix” , el que volia dir que havia estat tot un èxit.
Al final del dia, a ultima hora de la tarda, en va passar un amb americana i una insígnia a la solapa. Després de fer la passejada, donà mitja volta a poques passes de la parada, i l'home enfilà el passeig per arribar a on i havien la resta de membres del seu grup, molt espavilats tots ells, i gran fou la sorpresa quan un membre dels Anti-Aru deixà anar una cosa en veu alta que no era res més que un ham, que el personatge en qüestió va mossegar i va marxar ràpid, amb cara de satisfacció a informar als seus de la nova.
L'escena no te preu i fou un fart de riure pels Anti-Aru, perquè la cosa anava de peixos, la canya, l'ham, l'esquer i tots els instruments de pesca, i al final, un peix de dues potes amb poder, va picar l'Ham.
